divendres, 16 de desembre de 2011

SOMIANT AMB ALEIXA, Mercè Climent i Francesc Mompó

És evident que l’últim Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida no deixarà indiferent ningú. Més aviat pornogràfic, endinsa el lector en un cúmul de carnalitat ben pujadet de to que té com a protagonista principal Aleixa, una aspirant a professora amb el do de somiar les mateixes escenes eròtiques que els seus coneguts més immediats, bé un alumne, bé unes companyes de feina o bé un simple propietari d’una llibreria, homes i dones per igual, en grup o en solitari. Aleixa s’ho engoleix tot. Original en el sentit que mai no havia llegit una novel·la d’aquestes característiques, ben bé es podria dir que el llibre es llig en tres estones, o com dirien els més atrevits, en tres bones manoles. Perquè tot en si és un al·legoria sexual, un autèntic guió de cinema X que ens delecta, pàgina a pàgina, amb un vocabulari ric i molt apropiat per a l’ocasió: clivella, xoneta, carabasseta, campaneta, encastar, pixorro, estacar, soca, petxina, estret congost, portella, creueta, blancs senderols, negres indrets, replecs de la tavella, envestida, embranzida, lletada, llengües de foc, tòtem venós, cabota... Impossible inventariar-ho tot. Aleixa apareix i desapareix per diferents etapes de la seua vida on el sexe i el goig infinit i, de vegades dolorós, sempre és el protagonista. Un torrent de plaer que es resumeix, per exemple, en una escena com aquesta, triada a l’atzar en aquest mateix moment: Estirats al sofà es besaven apassionadament, sense treva. Els plecs de la roba parlaven per si sols, cada moviment delatava el que estava ocorrent tela endins. Davall de la faldeta uns dits masculins es perdien per caus humits i perillosos. Al mateix temps, una mà femenina s’escolava per la bragueta i tenallava un membre que maldava per ser alliberat. D’una samarreta mig arregussada, naixia un braç fort, ben arrelat entre la saó d’un pit jovenívol. Tanmateix, la quarta extremitat havia quedat empresonada entre el pes dels cossos. Una mà que no definia siluetes, cinc dits que no dibuixaven desitjos, i el polpís d’ells que quedaven orfes de gustoses melodies.

4 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Òstia que guapo. Ja sé que em demanaré per a reis. He de protestar però en els exemples que compares: el text que he llegit deixa entreveure un erotisme refinat en la lectura (no necessàriament en les situacions descrites) i en canvi un guió de cine porno és una contradicció en si mateixa.

Secretari ha dit...

Arnau, t'assegure que el llibre és porno. De refinat, res de res. Amb un vocabulari molt valencià, això és cert.

Anònim ha dit...

Estic per la meitat del llibre i he de dir que no m'agrada gens. Alexia és una aspirant a mestra i treballadora del Sara però això és només l'excusa per a descriure una escena porno en cada capítol. L'argument, vaja, és molt pobre i l'estructura capítol/escena porno fa riure.
És porno si, però una vegada més, porno per a homes: trios amb dues dones, escenes lèsbiques, etc.
Feia temps que no llegia literatura eròtica (literatura?) i he quedat decebuda. Heu de llegir alguna de les publicacions del Marques de Sade o las Edades de Lulú d'Almudena Grandes o Historia de O de Pauline Réage.
Aisss quin fàstic de llibre el d'Alexia xe!

L.

Secretari ha dit...

L. si no t'agrada, passa-li'l a Ramon, pobre xiquet.