D’igual manera que el color blau dels brancals de les portes i els muntants de les finestres, pintades així antigament per la creença que aquest color proporcionava seguretat i protecció enfront de suposades influències malignes; els picaportes també són un element tradicional que s’ha mantingut en els nostres pobles, i no per manca d’electricitat, sinó per una qüestió més
estètica i banal: l’estricta decoració. Així, al costat de les portes de les cases més velles i abandonades, que a penes conserven el forat on abans estava encastat el picaporta, avui també s’hi poden observar una gran varietat d’aquests detalls d’antany que han estat restaurats o, fins i tot, posats de bell nou en les cases més noves i refo
rmades. Perquè una cosa és clara: la tendència crònica d’aquest racó mediterrani a lluir les seues portes i façanes. I més encara ara, que ve l'estiu i a la fresca cal eixir. Capell, espardenyes i refrescs a la taula. Com ha de ser.
D’igual manera que el color blau dels brancals de les portes i els muntants de les finestres, pintades així antigament per la creença que aquest color proporcionava seguretat i protecció enfront de suposades influències malignes; els picaportes també són un element tradicional que s’ha mantingut en els nostres pobles, i no per manca d’electricitat, sinó per una qüestió més
estètica i banal: l’estricta decoració. Així, al costat de les portes de les cases més velles i abandonades, que a penes conserven el forat on abans estava encastat el picaporta, avui també s’hi poden observar una gran varietat d’aquests detalls d’antany que han estat restaurats o, fins i tot, posats de bell nou en les cases més noves i reformades. Perquè una cosa és clara: la tendència crònica d’aquest racó mediterrani a lluir les seues portes i façanes. I més encara ara, que ve l'estiu i a la fresca cal eixir. Capell, espardenyes i refrescs a la taula. Com ha de ser.
10 comentaris:
M´agrada molt la nova imatge del costumari y que tot lo demés continue igual...
Doncs no t'ho creuràs, però va ser per casualitat. En realitat no volia canviar la imatge. Són el tipus de coses que passen quan un que no té ni idea del que està fent, es posa a toquetejar històrietes d'internet. El que em sorprén és que haja eixit bé. Miracle.
Afegiria, que els picaportes no són només decoratius, de fet són d'aquells elements que mantenen l'autenticitat de la visita: un arriba a casa d'algú, mira la peça de metall (preciós, per què no), l'alça, sent el seu pes i la deixa caure amb la força que la premura de la visita demane. I el nivell del colp, de la vibració, transmet el missatge a l'interior, des de la porta mateixa.
No és molt més suggerent que apretar un botó i fer sonar un timbre totalment inexpressiu i carent de significat?
Clar que és molt més suggerent però me mantinc en el fet que ara per ara, els picaportes són totalment decoratius. I encara diré més: en alguns casos, només en alguns, són horribles, coents si més no.
En què estaves pensant assegut a la cadireta? Jo ho sé, SECRETARI: Redovà, Bigastre, Dolores, La matanza, casa Corro, José Antonio Morenoooooooo...
Torna el malson!!!!!
Adjudicacions telemàtiques o mort
Estava pensant en com de cabró pots arribar a ser!!!
Els picaportes em transporten a la meua infantesa, em porta encara la frescor de quan entrava a ca la germana de la meua iaia, em torna la curiositat d'aquells dies quan no entenia aquella mà allà penjada i ningú em donava una explicació... felicitats pel blog!
Anna,
Perdona la tardança a contestar-te, no sol tindre massa temps per fer-ho. Gràcies per les teues paraules, m'animen a publicar noves entrades sobre aquests detalls del poble alhora imperceptibles i imprescindibles. A cadascú, pel que es veu, li susciten una reflexió. Gràcies de veritat.
A mi aquesta imatge també en retrau a quan era menuda i anava a buscar a una amiga del carrer. Sa casa era com més senyorial, el primer detall era que havies de prémer la picaporta, en nostra casa, un pis correntet, tocavem la mà... qué coses
Doncs sí, quines coses. El picaportes pot indicar moltes coses: senyorialitat, humiltat...
Publica un comentari a l'entrada