Una bona mostra de la coentor que ronda l’esperit faller, a banda de la ridícula i patètica frase Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà; és el costum, o la moda, de les comissions festives, dels seus integrants més aviat, de gravar-se el nom al darrere de les seues bruses tradicionals. Evidencia, si més no, l’afany de protagonitzar únicament i exclusivament una setmana on la glòria i l’alegria dels uns regnen a plaer sense adonar-se que la vida continua per a la resta del món, això és, per als qui es refugien en un paradís solitari o també per als qui reflexionen sobre les moltes contradiccions que ofereixen aquestes dates: el castellà amb accent andalús que se sent pels casals; la religiositat extrema d’una festa lligada al caos; la veneració de l’absurd; o la inquietant passivitat amb què els mateixos fallers afronten les iniciatives culturals d’algun il·luminat, per bé que siguen dinàmiques i obertes per a tothom. No hi ha com anar a València per comprovar-ho. Amb un poquet de sort, fins i tot, pots ser convidat a una coca-cola i a un cacau en alguna de les múltiples carpes que impossibiliten circular amb normalitat pels carrers de tots els ciutadans. Perquè després critiquen la seua generositat!
3 comentaris:
Tranquillll que ja s'acaba! ahir els vaig ensenyar als meus xiquets que eren les falles pero clar, els vaig contar la versio romantica. Els va encantar.
Traca de besets.
Lau.
El meu germà els havia enviat una maledicció que s'ha acomplit a mitges: que ploga a bots i barrals. I sembla que alguna aigüeta ha caigut...
Tinc la intuició que eixos falleros que es tatuen el nom a la brusa, tindran el nom també tatuat al cotxe: "El David y la Choni" + bandereta d'espanya. Quetatxues?
Podeu vore le meu blog? els pares del Ramon diuen que fa una setmana que no poden. Lau.
Publica un comentari a l'entrada