dijous, 5 de novembre del 2009

MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN, Manuel de Pedrolo

Sens dubte, aquesta és una de les obres que tot adolescent ha de llegir o rellegir, no només per completar una necessària formació literària sinó també per comprovar que la llengua catalana no té res a envejar a la resta de literatures europees. El mecanoscrit, de fet, és un clàssic amb capacitat de deixar qualsevol ajagut a la cadira, al llit o al sofà; i sobretot, té el poder incontestable de les lectures que mai no caduquen: quan s’acaba, un sent la imperiosa necessitat de començar de bell nou... Un costum, aquest, realment en perill d'extinció.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ai mare, depen de l'adolescent pot acabar odiant la literatura catalana! L.

Secretari ha dit...

Vols dir? Tampoc estem parlant de la Plaça del diamant, ni de Nosaltres els valencians. Al cap i a la fi, tot adolescent és lliure de llegir o no. A més, si ens posem a valorar l'odi cap a la literatura, no crec que un llibre com aquest siga el responsable. Busquem pels racons de la play station, per exemple. Tot és qüestió d'anar provant per veure que els agrada i que els motiva. La frase "no m'agrada llegir" dura només fins que es troba un llibre que els agrada de veritat. I el Mecanoscrit potser un d'ells, crec jo.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Vaia! M'has fet retornar a la meua joventut (divino tesoro, que va dir algú)...
Això de rellegir llibres no és que ho haja perdut, ÉS QUE NO HO HE FET MAI! Però potser prove amb Mecanoscrit del segon origen...

Un fort abraç!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...