dissabte, 18 d’abril de 2009

Sefarín Caballero

Fa temps que no sabem res de Sefarín, però és clar que continua solt. Pel que es veu ha adquirit el discórrer d’un cavaller errant, amb llança, escut i paraules misericordioses. Està irremeiablement decidit a rebre l’orde del bon guerrer, del noble art de la garrotera, o la prudència. Bé ho sap el molt honorable, el seu superior: personatges com aquest han de romandre darrere el paravent, deixar que caiguen sols, per si de cas algun dia apareixen reforçats, amb senyoretes i cotxes de luxe com a comparsa de rigor. Quin perill en aquests temps de tratges espia i esteles de coentor! Millor callar, millor contemplar la València primaveral, amb les seues regates en flor, amb el seu olor de fórmula 1, amb la seua estampa novella i totèmica, amb el seu equip de futbol que no paga ni opina dels seus despropòsits... València és esplèndida, resta al marge de l’opinió de la gent, absorta com a bona correligionària que és. Boccato de cardinale, en definitiva. València segueix en falles, o en carnestoltes, que sempre és un terme més adequat. Més aviat permanent.