dijous, 2 d’abril del 2009

La berena

Parlava l’altre dia amb el meu amic Ramon quan de sobte se’m va acudir una entrada per aquest costumari que no sé si em perdonarà, ja que són tants els quilòmetres que ens separen ara per ara que la nostàlgia es percep fins a tal punt que mentre ens saludàvem per la càmera web jo em reia de veure'l amb un te i ell s’emocionava de veure'm amb unes rosquilletes Anitín... La cultura del berenar sa, en efecte, és un dels hàbits que no hem de perdre per moltes hamburgueseries que ens encolomen els ianquis amb els quals conviu Ramon. Ara que estem enmig de la Quaresma, per exemple, i precisament hui, que és dijous, al meu poble és costum pujar fins al castell amb una pataqueta amb pebre-roig sota el braç. Evidentment, sempre n'hi ha hagut de més sofisticats que han preferit altres coses, s’entén, pastissets de peix o d'espinacs, rosquilletes, ximets, canuts de xocolate, cantells de pernil i formatge, o coques de tomata o ceba; però de moment una cosa és clara, els forns encara tenen vida per les vesprades. I això, per molt que sone a romanç o a caduca tradició, ens hauria de fer considerar una dada important sobre la nostra idiosincràsia popular, de vegades tan oblidada, justament que aquells que estan tan lluny l’enyoren!.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu lo que eres és un llepol, un golafre i un fartó!!!!
Espe

Anònim ha dit...

Ací no n'hi ha fornssssssssss!!! n'hi ha una panaderia francesa però és caríssima i encara no hem anat! crec que este estiu m'engrossaré només arribar. Besetsss. Lau.

Anònim ha dit...

Que li donaras per a berenar a la teua XIQUETAAAAAAAAAAA!!!! que ho acabe de llegir al messenger!!! aiiiiiiii, li haure de fer un noviet, jajaja. M'alegre moltissim. Com li ficareu? bo, ja anireu informant...vivo sin vivir en mi.Un tri-bessss. Laura.

Arnau Boix i Pla ha dit...

Ni dijous de berenar ni òsties. Posa al blog una enquesta per a triar el nom de la xiqueta!!!

Moltes felicitats amics!!!!

Anònim ha dit...

Són les 9 del matí i estic torrat. Ací a l'institut encara pense en els somnis estranys que he tingut aquesta nit al voltant del nom de la futura xiqueta. Així que tranquils i tranquil·les...que tot arribarà. Besets a tots, companys

El vostre secretari

Anònim ha dit...

sergi si no t'afanyes publique jo l'enquesta a aiguapelmig....molts besets per als tres.

El perdiguer

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...