dimecres, 19 de juny de 2013

Un any de CAMINS AL SUD

Sagunt va acollir la presentació
més multitudinària i la més emotiva
Un any després de la publicació de Camins al sud per l’editorial Germania (Alzira), torne a aquest costumari en un intent de valorar la irrupció d’un títol qualificat d’arriscat, divertit, entretingut i amb unes dosis d’humor que dilueixen la sensació amarga d’ensenyar valencià en certes zones del país. Perquè el llibre ha rodat. És cert que podria haver-ho fet més, que comparat amb l’activitat que rodeja altres publicacions, algú podria pensar que això no és res, que queda molt per fer. I sí, potser és així, però la cosa ja va bé. Camins al sud ha estat present a Sagunt (Camp de Morvedre), a Llíria (Camp de Túria), a Alzira i Alginet (la Ribera), a Xàtiva (la Costera) i a Crevillent (Baix Vinalopó). I entremig, s’han produït algunes incursions en centres educatius on els alumnes han aprofitat per realitzar preguntes molt d’acord amb la seua perspectiva adolescent. És real el que contes? Per què vas decidir ser professor de valencià? Eixirem de la crisi lingüística algun dia? Per què no escrius en castellà? Preguntes que, en qualsevol cas, han sobrevolat totes i cadascuna de les presentacions i que m’han obligat a respondre amb la màxima sinceritat i honestedat possibles, tractant de no caure en el tòpic. En efecte, Camins al sud retracta una situació real. I tant real, dirien alguns. Però al mateix temps, lamentable. Avui, hi ha alumnes administrativament valencians que no aprenen valencià a escoles i instituts, així de clar. I s’ha de dir, sense pors, perquè és injust, és discriminatori i sobretot, sobretot, és el reflex del que pretenen les altes esferes amb la llengua pròpia d’aquest territori: convertir-la en mer folklore, en una eina sense valor i de segona categoria. Considerant això, és fàcil imaginar-se per què un es converteix en professor de valencià. I no, no té res a veure amb ser masoquista. La resposta és fàcil: perquè m’agrada, simplement, perquè m’encanta ensenyar la llengua en què he crescut i que em serveix per identificar tot el que ens envolta. La crisi lingüística? Bé, supose que la pèrdua de parlants de català al País Valencià va en consonància amb la pèrdua de valors en general, amb la desconnexió amb els orígens del poble i tot això. Tanmateix, és en la mà dels mateixos parlants que hi ha eixides a la situació. Ser lliure, sentir-se lliure, significa fer ús del que un creu convenient i coherent, al marge de menesters polítics i d’embolics administratius. Parlar valencià i ser-ne conscient va en aquesta línia, tant per a bé com per a mal, assumint els costos del pecat. A ningú li pregunten, per exemple, si el castellà eixirà algun dia de la crisi... Com tampoc li pregunten per què escriu en castellà. Ho fa i s’ha acabat. És així de senzill. Perquè li dóna la santa gana! Camins al sud, per tot, m’ha permés ser una miqueta més lliure, expressar en paraules el que vaig sentir en un moment determinat, explorar un camp que afecta més gent de la que em pensava, persones anònimes, amics, alumnes, mestres, professors... I el tema ha suscitat opinions, aquesta és la veritat. Em fa moltíssima il·lusió, per això, que em reclamen en el meu antic institut, allà on va començar a gestar-se tot, on uns nous alumnes ocupen les cadires que jo mateix vaig ocupar un dia, on les noves generacions de valencians hauran de començar a preguntar-se qui som i cap a on anem, conscients de pertànyer a un país que mai no els regalarà res, ni tan sols el fet de parlar la seua llengua materna amb un mínim de dignitat. Continuarà, doncs. El final d’aquesta història encara està per escriure.
El Casal Jaume I de Llíria fou un escenari magnífic
amb gent igualment magnífica


  
Crevillent va acollir Camins al sud
en un ambient casolà, agradable i molt combatiu 





El dinar de presentació fou, senzillament, fabulós,
amb els companys de batalla més fidels
  

La fira del llibre d'Alginet, un esdeveniment
a tenir en compte en pròximes edicions

La visita a l'IES Clot del Moro de Sagunt
em va fer moltíssima il·lusió



A Llíria es viviren moments molt bonics
 

La llibreria Trenta-cinc formiguetes d'Alzira va comptar
amb la presència d'alguns distingits personatges
de la literatura actual i estigué francament bé




















Entrevista a Sergi Durbà al diari Morvedre.info: http://editorialgermania.blogspot.com.es/2012/07/camins-al-sud-naix-amb-la-intencio-de.html

3 comentaris:

Arnau Boix ha dit...

Sí senyor! Perquè m'agrada i punt!

Secretari ha dit...

No és tan difícil, tan senzill com això.

Cris ha dit...

Qui ho anava a dir fa uns anys, eh? M'alegre d'haver recorregut aquest camí amb tu. I tots els camins que es presenten.