dilluns, 6 de febrer de 2012

Sarsaparrella

Ara que estan tan presents a les nostres rutines les begudes espirituoses de la marca coca-cola, sempre és d’agrair trobar per la xarxa referències d'una planta les arrels de la qual servien antany per elaborar refrigeris similars d’excel·lents i diverses propietats: la sarsaparrella, sense anar més lluny, potser un dels depuratius més estesos per aquestes terres mediterrànies fins que la modernitat i les noves tendències es van imposar de manera global i definitiva. Coneguda sobradament per les generacions majors de cinquanta anys, el consum de sarsa pareix haver caigut avui en l’oblit, només rescatat a través d’evocadores paraules que, de retruc, recorden també aquelles xicotetes empreses familiars que s’alçaven arreu de tots els pobles valencians. A Sagunt (Camp de Morvedre), per exemple, hi havia la marca Vives, una casa amb certa tradició popular que, a més de sarsaparrella, elaborava llimonada i potser també distribuïa litines, aquella aigua de sabor agradable i lleugerament picant que s’aconseguia afegint unes sals molts particulars. Pocs són els vestigis actuals que queden d’aquell món que solia prendre tots aquests refrescs en funció del dia i del moment, bé per als diumenges o dies de festa, bé per a una simple i sacrificada jornada de treball en el camp. Si de cas, només els envasos, convertits ara en extraordinaris, i també caríssims, objectes de culte. El que són les coses...

1 comentari:

ivaxavi ha dit...

Quins records! A ma casa venia tots els dimecres el 'llimonero' i ens canviava els envasos vuits de 'llimonada' i de 'sarsa' que consumiem en dies especials.
Quin gust el de la 'sarsa'. He intentat retrobar-lo en alguna de les marques que en fan ara però no són com aquella, ara totes saben a 'refresco de cola' res a veure amb la 'sarsa' que consumiem amb deler quan erem xicotets...