dilluns, 2 de gener de 2012

Cap d'any

No sempre un té el privilegi de despertar-se el dia de cap d’any a pocs metres de la mar, segurament la imatge serena i necessària que molts reclamen per tornar a la realitat i esborrar els mals de la nit passada. Solitària i quieta com una bassa d’oli, l’aigua sol adquirir una estampa hivernal només alterada per les poques alenades d’aire que mouen el trencar de les ones en la vorera. Allà lluny es veuen passejants, algun gos que lladra, gavines, i també unes poques parelles tombades en la sorra que possiblement encara somien amb la nit de les meravelles que ha clos sense remei. La carena és inconfusiblement blava. El sol s’enlaira poderós en les hores mortes del migdia, com si no hi haguera hivern, com si no hi haguera vida més enllà dels crits dels xiquets que juguen. Entretant, alguns altres observen amb atenció aquestes contrades marines tan permanentment manipulades. Definitivament, no hi ha descans pels qui viuen i estimen aquest país de caminants bucòlics i perillosos pensaments.

3 comentaris:

ANNA MORENO ha dit...

dona gust llegir-te!!!!!!!!!!Quan escrigues un llibre avisa'm i el compre!!!!!!!m'encanta!!!!!!!!!!FELIÇ ANY NOU 2012!!!!!!!MIL BESOTS PER ALS TRES!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Matinar i estar sobri el dia de cap d'any també et permet trobar-te amb personatges i fauna diversa que encara continúen la festa de la nit anterior (léase el Sinfín i els seus col.legues)
Cris

Secretari ha dit...

Fou molt lamentable Cris, però en fi, crec que ja vam comentar tot el que s'havia de comentar sobre l'assumpte del sinfin i companyia.

I moltes gràcies Anna, així dóna gust escriure i oferir-vos aquestes entrades. Amb molt de gust.

Molts besets