dimarts, 4 de novembre de 2008

La partida de l'any



Ja ve sent habitual, en els darrers anys, que el trinquet comarcal de Sagunt allotge entre les seues lloses la final individual d’escala i corda de pilota valenciana, tot un clàssic del calendari esportiu valencià que els entesos consideren com la partida de l’any, com un esdeveniment social de primer ordre que aconsegueix ajuntar esport, sentiments i cultura popular. Un luxe. Malgrat tot, lluny de tòpics i lloances, aquesta festa de l’esport nacional per excel·lència mereix una opinió centrada en Sagunt, allunyada de l’oferida pels mitjans de comunicació valencians, sempre tan optimistes i meravellosos, sobretot si porten la creu de canal 9, que tot ho difumina.
És cert que tal dia el trinquet està de gom a gom, que ofereix un aspecte magnífic, que tot es conjuga per donar una imatge positiva de la pilota a Sagunt i que tots convenen que la pilota té futur, més encara si la partida s’allarga fins a provocar tensió i emotivitat entre els aficionats, com va ser el cas de la del passat diumenge. Sí, tot això és cert. I tant de bo dure i perdure anys i més anys. Ara bé, la imatge, almenys des d’una perspectiva local, no és tan real com es pretén fer entendre. Si es pensa fredament no s’ha oblidar que d’entre totes les festes que s’organitzen a Sagunt, i mira que se’n celebren, aquesta és la que menys interés desperta entre els seus veïns. Poca gent del poble entra al trinquet. Dubte, fins i tot, que se n’assabenten molts. I arribe a pensar, ja que em pose maliciós, si saben realment per a què serveix eixa instal·lació situada al bell mig de la zona d’expansió del nord del Palància. No res. Particularment crec que ja fa temps que la capital del Camp de Morvedre va donar l’esquena a l’esport autòcton, igual que amb tantes altres coses relacionades amb la llengua i la cultura dels valencians.
No obstant això, l’oportunitat que any rere any la pilota valenciana dóna als saguntins no s’hauria de desaprofitar tan a la lleugera. Ni que siga per una vegada, el seu trinquet, aquell que va ser concebut fa vint anys per recuperar la pràctica d’un esport marginat i oblidat per sistema, fa el seu paper real: vertebra la comarca. El passat diumenge, el trinquet era ple de veïns d’Estivella, de Gilet, d’Alfara, de Faura, de Quartell... En definitiva, gent de la la Baronia i de les Valls que no perd l’estima per aquest esport mil·lenari. I si es va encara més enllà, també era ple de veïns de la Costera, de la Plana, de la Ribera del Xúquer i de tantes altres comarques que encara segueixen la pilota com es mereix, amb autenticitat.
En efecte, Sagunt no deuria perdre les oportunitats que de tant en tant se li presenten per erigir-se com a autèntica capital de comarca, tot plegat per convertir-se per un dia en la capital del país. Com a mínim, deuria potenciar l’ensenyament de la pilota a l’escola, de manera seriosa, continuada; i no de manera trencadissa i pamfletària. Molt em tem però, que triarà la segona opció i que tot plegat continuarà sense merèixer que la comarca li faça costat com a ciutat emblemàtica que és. I és que, com sempre, després de la gran partida de l’any, el trinquet tancarà, ningú del poble ho criticarà; i tot, tot, seguirà com fins ara, amb la tranquil·litat i el meninfotisme que tant caracteritza la quotidianitat d’aquest poble, el nostre, Sagunt.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Eixe sergiiiiii bloguer!!!ara sabras el que és entrar tots els dies per a vore els comentaris i no tindre'n, jajaja. Bé, he de treballar un poquet, així que...fins altre dia amic. Ramon diu que com tens blog ara ja no escrius en el nostre, jaja. Un bes molt fort per a tu i per a Cristi-bonica. Va de bo.Laura.

Víctor ha dit...

Mingo, està molt bé, però el que dius és més del mateix.Jo el que pense és que hauríem d'insultar als polítics de la llotja de dalt, increpar-los, fartar-los el respecte i que se sentiren com el que són: uns malparits, uns deshonrats, uns fills de putes. Despolitizant la pilota quedarien els aficionats de sempre.
Per altra banda estava pensant en fer una partida a Manacor. A vore si empastre als de l'ajuntament i tornem a muntar l'empresa de pilota solidària. L'altre dia, en la partida vaig veure a Quino i li ho vaig dir.
Durant la partida del diumenge can haver quinzes impressionants.
Recorda allò del Genovés, que venen els bascos.

XescoArechavala ha dit...

Ei Sergi benvingut al món blocaire! Et llegirem amb entusiasme i atenció.
Ens veiem aquesta setmana

Arnau Boix i Pla ha dit...

IEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!
Que sí home, que sí que llisc ("llisc" i no "llegeixo"? necessite assessorament lingüístic amic) el teu bloc! De passada, a veure si m'acostume i vaig reviscolar el meu, ara que per fi algún company del poble (perquè som de poble) arriba a la blogosfera... Una forta abraçada company, felicitats pel blog i per les teues paraules, i quina pena no haver pogut anar a la partida!

Anònim ha dit...

Estimat amic, ha sigut tot un plaer llegir-te. Esperarem el proper capítol del Costumari Durbà. Un beset gran. Toni