dissabte, 24 de novembre de 2012

Caliquenyo


El caliquenyo és un cigar prim i dur de tirar, de tabac inferior, típicament valencià. I més que fumar-se, s’olora, sobretot en aquells ambients on encara es conserva l’essència popular, els trinquets o els casinos, per exemple, o també en d’altres espais més multitudinaris com les places de bous i els camps de futbol. D’aspecte rústic i poc abellidor, els principals consumidors dels caliquenyos han estat tradicionalment els homes, més aviat els homes d’avançada edat, aquells descurats i d’aparença ruda, els homes d’abans, com se sol dir. Destaca, per damunt de qualsevol altra consideració, que els caliquenyos són avui il·legals, perseguits no tant per la seua capacitat d’escanyar els pits, sinó pel fet que els seus productors continuen elaborant-los sense atendre les reclamacions de Tabacalera i les arques de l’erari públic. I bé que ens pareix a alguns. Si més no, no deixa de ser aquesta la causa per la qual el caliquenyo s’elabora encara d’amagat, de manera artesanal, per totes aquelles comarques valencianes que han tingut el gust d’atendre la demanda, sempre estable i fidel, malgrat les prohibicions i les restriccions. D’alguna manera o altra, per això són tan difícils de localitzar les plantacions de tabac que s’escampen per la Canal de Navarrés, sense anar més lluny, una de les comarques més representatives en l’art d’elaborar els emblemàtics i alhora costumistes caliquenyos valencians.

4 comentaris:

Ernest ha dit...

Sí senyor. Un bon caliquenyo i una copa de "Soberano" és "cosa de hombres". Amb la punteta arremulladeta a la copa, és clar.

Secretari ha dit...

Jajajaja. Se m'havia oblidat això de la punteta remulladeta a la copa, molt bo, certament. I què no dir del rentaet que molts homes es fan una vegada s'acaben el "carajillet". Com que sempre queda un sollet, diuen: "que no em posaràs ací unes gotetes de cognac..."

Ernest ha dit...

Un altre bon costum, la "rentaeta". I creua fronteres lingüístiques (actuals, vull dir); a Bunyol en diuen "rentaica".

Secretari ha dit...

quasi res!