diumenge, 21 d’octubre de 2012

Panera

En alguns forns encara és possible veure les
paneres penjant de la típica perxa
Ara que Consum i Mercadona, i també Carrefour, han descobert que cal reciclar el plàstic i, en conseqüència, fer pagar els clients per les bosses que hi demanen, m’ha vingut al cap una pràctica espontània molt arrelada per aquestes terres que no costava ni un duro i que consistia justament a portar una panera de tela o de fil o, en tot cas, un cabàs de segó o senill per transportar la compra corresponent. És curiosa, per això, la iniciativa d’algunes empreses que ens venen ara la història de l’ecosostenibilitat quan abans, molt abans, elles mateixes van ser les responsables d’iniciar el procés contrari, justament el d’omplir la casa del proïsme de plàstics que no es necessitaven. Que no ens enganyen, per tant. Abans, no fa tant, la gent se les apanyava sense cap dificultat, amb plàstic o sense ell, cosa que demostra que aquest producte, les bosses més aviat, són una necessitat tan artificial com el progrés que les avala. Per tot, és molt gratificant veure encara alguna dona d’avançada edat camí del forn amb la panera sota el braç. Camina que caminaràs, sense pressa, arriba al forn i penja la panera en la perxa habilitada a tal efecte... Si més no, una estampa del passat que evidencia la facilitat amb què les noves generacions es pleguen a l’empenta programàtica de la globalització: primer els desposseeixen de la senzillesa, dels objectes més casolans; després els faciliten el plàstic, a més a més sense cap tipus de control; i ara, els fan pagar per ell. Amb tal panorama no és estrany sentir alguns dels comentaris que es deriven de tot plegat, com aquest que un dia vaig sentir a una dona major en la cua d’aquesta empresa especialitzada a confondre al personal, Mercadona: qui m’anava a dir a mi que un dia ens tocaria pagar per les bolses! Doncs aquesta és la marxa. El mateix passarà amb la taronja, per exemple. De productors passarem a compradors. Cuatro naranjas, un euro, diran. I ningú posarà fre, perquè segons els que manen, això és necessari...    

4 comentaris:

ivaxavi ha dit...

Un encert aquesta entrada:
"primer ens desposseeixen de la senzillesa, després ens faciliten el plàstic,i ara, ens fan pagar per ell"
I així en tot:
primer ens fan prescindir dels 'cobradors' a domicili, després ens fan domiciliar els pagaments, i ara ens fan pagar per aquestos domiciliaments...

Cris ha dit...

És increïble la quantitat de plàstic i envoltoris que gasten en aquestos supermercats. L'altre dia vaig comprar pernil al Carrefour i, primer, l'embolicaren en el corresponent paper amb el logo de l'empresa per tot arreu; després, l'embolicaren en film transparent i després me'l posaren en una borsa de plàstic amb una pegatina amb el preu. Crec que pesavena més tots els envoltoris que el pernil que vaig comprar.
Per això, i per moltes altres coses, quan he d'anar a comprar a supermercats com aquestos em dona un poc d'agonia i tot...

XescoArechavala ha dit...

El tema de fer pagar per les bosses de plàstic ha estat una imposició de la UE i em sembla bé. Ara cal que la gent decideixi si vol pagar pel plàstic o tornar a la sencillesa i sentit comú de la bossa de roba o el carro de la compra

Tècnic lingüístic ha dit...

Per a mi la panera sempre ha segut 'recipient rectangular o ovalat fet de juncs, vímens, canyes, etc., per a tindre-hi roba, taps, etc.' Amb el temps van ser de tela.

De totes formes, ¿no coneixeu la coixinera? Crec que eixe és el nom que encara li donen a Beneixama a la bossa del pa.