De cinemes X en
queden pocs, aquesta és la veritat. I, pel que es veu, han deixat enrere els
seus dies de glòria i esplendor. Tanmateix encara perviuen, són part de
l’entramat d’algunes ciutats, València per exemple; i continuen oferint
pel·lícules d’alta volada. De fet, només cal observar la cartellera, digna
d’estudi, sobretot des del punt de vista lingüístic, per desgràcia en castellà.
No costa massa imaginar-se el perfil de gent que freqüenta aquests espais o el
tipus de motivació que s’hi cerca, però ben mirat, tampoc deu ser res de
l’altre món. Gent anacrònica, si de cas anònima i un pèl decadent, però gent de
carrer; en certa mesura, resistent a l’avanç d’alternatives paral·leles als
temps que corren, tan diferents a aquells on no era tan fàcil contemplar
intercanvis de fluids i tòtems a punt de rebentar. Siga com siga, sempre amb
discreció. I avui encara més. Tot i això, les preguntes són obligades: qui va
avui als cinemes X? Són instal·lacions rendibles? Per a molts, independentment
del que s’hi puga dir o pensar, ens queden les imatges d’aquella mítica
pel·lícula anomenada Taxi Driver, on
Robert de Niro, un taxista addicte a la pornografia, acudeix sovint a aquestes
sales, sempre entremig d’una atmosfera tèrbola, sòrdida i carregada de fum, amb
pocs i fidels espectadors atents al discórrer de les escenes que projecta la
pantalla. Realitat o ficció? Caldria comprovar-ho. En qualsevol cas, les sales X
ja formen part del passat, d’uns costums mal vistos ara i adés que, per bé que
es troben en procés d’extinció, conviuen encara en aquest present banal farcit
d’una hipòcrita pulcritud.
2 comentaris:
Espectacular l'escena de Taxi Driver quan en De Niro convida a la noia al cine i la porta a un cine Porno. Xoc de mentalitats i de xoc de classes... Brutal la peli.
El tipo ho tenia clar. Quin personatge més ben aconseguit. Sí senyor.
Publica un comentari a l'entrada