dimarts, 9 de novembre de 2010

Casa dels Berenguer (Sagunt)

Sense entrar a valorar un tema, l’arquitectònic, del qual no tinc la més remota idea, és evident que a ulls d’un ciutadà normal i corrent, la recent rehabilitació de la casa dels Berenguer de Sagunt, es pot considerar bonica i alhora útil per al menester pel qual fou concebuda, això és el de rebre als visitants de la ciutat i endinsar-los en el seu extens patrimoni cultural. Ara bé, dita aquesta obvietat, un servidor també voldria comentar una qüestió que domina una miqueta més i que, tot plegat, dóna bona mostra de la sensibilitat lingüística d’un ajuntament que mai no s’ha preocupat per transmetre una imatge seriosa i al nivell d’un país amb cultura: la versió en valencià de les plaques i els cartells explicatius de la casa dels Berenguer té faltes d’ortografia. I no poquetes. Deixant de banda l’absoluta manca de coherència semàntica que suposa veure escrit avui i hui en diferents panells, l’un al costat de l’altre; l’intel·lectual que ha redactat els textos també s’ha oblidat de revisar, això en el millor dels casos, les regles més elementals de l’idioma, com ara aquelles que versen sobre l’apostrofació: El urbanisme; i l’accentuació: el podium. Però ací no acaba la cosa. Per bé que un no se n’adone, hi ha altres errades igualment importants que, ja posats a analitzar, farien les delícies de tots aquells que es preparen i tracten d’aprovar l’examen mitjà de la Junta Qualificadora, com ara l’ús de vàries en sentit de quantitat indefinit, en comptes de diverses o algunes; o la utilització incorrecta del gerundi amb valor de posterioritat: La població musulmana és relegada a treballs menors, ocupant el raval de La Moreria. I no us penseu que tot aquest compendi d’errades és producte d’una revisió ortogràfica detinguda i pacient, no, res més de la realitat. És el resultat literal de dos minuts de lectura, ni un més ni un menys. El resultat, en definitiva, de comprovar com es menysprea la riquesa de la nostra llengua i s’opta per simples i vulgars traduccions del castellà, la llengua omnipresent de tot el conjunt de la casa dels Berenguer o del Notari, incloses les empleades. Perquè això és el que hi ha, també en els cartells que tenen la versió en anglés, com si es tractara de demostrar la desgana del funcionariat municipal i la voluntat incorruptible dels nostres populars representants. El mínim esforç doncs, per a variar. I a pagar-ho, els de sempre, per a no trencar costums. Una vegada més, tenim el que ens mereixem.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Aixo hauria de ser denunciable. Quina manera de fer el ridicul! aaa nooo, que no tenen cap sentit del ridicul!

La U.

Secretari ha dit...

La versió en anglés, segons Cris, també és lamentable. Traducció pura i dura. Així que el ridícul és encara major. El que passa és que nosaltres, valencians, ja estem acostumats i ens la bufa la gamba. Els anglòfons no. El tema em preocupa...

Anònim ha dit...

The blow of the shrimp, shit yourself little parrot.
Christine

XescoArechavala ha dit...

Cometre faltes d'ortografia en escrits públics és lamentable i demostra, sencillament, el despreci de l'administració cap a la nostra llengua. S'hauria de començar una campanya d'entrades per registre a l'ajuntament, queixant-se d'aquestes faltes i demanant la substitució dels cartells! Potser no ho canviaran però serà divertit veure l'escrit de resposta i com es justifiquen.

Secretari ha dit...

Tens raó Xesco, però segons he pogut saber no se sap qui n'és el responsable. És tot molt opac i molt fosc. I tu ja ho saps: són capaços de dir que la culpa és del SALT. De totes maneres, es pot fer el que dius. From lost to the river!

Anònim ha dit...

Siiiiii, fes-ho Sergi! a vore que et diuen. La resposta almenys et servira per a escriure altra entrada al bloc.
La U.

Secretari ha dit...

Ja vorem, diuen els cecs. No tinc temps de perdre el temps, i menys encara per a una penya que ens ignora i ens menysprea.

ANNA MORENO ha dit...

Simplement seria divertit i digne d'unes bones rialles una nit entranyable com la del 26 de desembre, eixa en la que tots els anys (no sé massa bé, per quin extrany motiu) quedem. S'ho prenem de broma, però és molt més seriòs que tot això. De totes maneres, sense cap dubte la culpa és del Salt!!!Mil gràcies pel costumari!!!