dimecres, 2 de desembre de 2009

Guals tradicionals

Un costum ben destre i popular que no ha estat erradicat del tot per l’abundància d’automòbils i la modernitat burocràtica és aquell que emmarca una vespa ja en desús aparcada a la porta d’una casa típica de poble. Ben mirat, s’ha convertit en un gual tradicional que encara es resisteix a veure’s engolit pel temps i pels guals artificials que abunden pels carrers. Un mètode més o menys gratuït que des de sempre ha estat més eficient que d’altres més casolans com els cartellets de l’estil Prohibido aparcar delante puerta, encima acera, ja totalment extingit. És just reconéixer doncs, la vespa, com l’objecte de culte que ha mantingut verge durant anys l’espai que els cotxes i la dificultat per aparcar-los els ha manllevat, justament les voreres dels carrers!

3 comentaris:

XescoArechavala ha dit...

Ei Sergi, els cotxes s'ho mengen tot, sense pietat... abans no tant sols les vespes esatven a la porta, sino els avis que s'assentaven al carrer a fer-la petar... i ja han desaparegut per culpa dels cotxes i del soroll.. pel que fa al post de les bicis, brutal... aquesta vegada hem coincidit al bloc... he penjat el mateix article... molt bona la comparació amb el que passa al camp de Mestalla un dia de partit!

Vent d Cabylia ha dit...

No coneixia el costum, però ben enginyós que és! :D

Arnau Boix i Pla ha dit...

I què me'n dius de dos caixons de taronges (d'eixos de color blau, amb "Hnos Torres" en blanc)col·locats ben drets i estratègicament? He vist eixa estampa diverses vegades...
Sempre m'ha paregut fantàstic: la resistència del llauro amb les seues pròpies armes!