dissabte, 24 d’octubre de 2009

La revolució va de bo!

L’activitat pilotaire des de l’àmbit valencià pareix bullir d’excitació i alternatives en La revolució va de bo!, un llibre d’opinions contraposades que, de segur, no deixarà indiferent els seus lectors. Sens dubte, l’espill de la pilota basca i la manca d’amor propi dels valencians es denota en unes pàgines on participen des del rector de la Universitat de València fins el trinqueter del mític Pelayo, tot passant per pilotaris, marxadors i personalitats distingides en potenciar aquest símbol identitari i unitari dels valencians: la pilota. L’objectiu, posar de manifest, per damunt de tot, el camí emprés per un esport emblema del país des de temps immemorials: la professionalització del joc i l’intent de convertir-se en un referent televisiu, aspectes tots dos encara en camí de la consolidació definitiva, sobretot el segon. La televisió pública valenciana, exemple de tot allò que no s’ha de fer quan s’està al servei dels ciutadans, juga a l’ambigüitat clàssica que tradicionalment ha confós els habitants d’aquestes terres. Per una banda, realitza una inversió milionària per fer de la pilota un esport televisiu, cas del trinquet de la població d’El Genovés. I per una altra, li dóna més importància al volei platja o a l’hípica en els seus informatius, per no parlar de la vela i la fórmula 1, esports de masses per aquestes latituds des que Camps i Rita així ho van acordar. La pregunta és: per a quan una cobertura informativa com cal? per a quan una aposta decidida per protegir un dels pocs reductes populars que queden i que encara es resisteixen a caure en la mediocritat dels nostres representants? per a quan la defensa d’allò que ens identifica?... En efecte, no són poques les veus del llibre que combreguen en aquesta opinió: si la pilota es jugara a Catalunya, seria esport olímpic!. Tanmateix ací, per a bé o per a mal, la pilota encara depén de les travesses o de les propines als pilotaris; o romànticament parlant, de les gents que cada dia col·laboren anònimament i solitària perquè el micromón dels nostres trinquets continue viu i ple d’activitat; definitori si més no d’un poble orgullós i capaç de perpetuar les seues arrels.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aiii quanta saviesa! de RTVV no cal ni parlar-ne no? a mi m'agradaria saber si es pot fer algun tipus d'objecció de consciència a l'hora de pagar impostos. Jo no vull pagar eixa TV!Segur que es pot fer alguna cosa.
Bo, passe de posar-me de mala llet que hui estem a casa perquè està nevant molt i han tancat l'escola, yupiii!!! Free day! See you soon guy!Laura.

Secretari ha dit...

Allí nevant i ací amb temperatures estivals. Almenys això sí que ho atinen a Canal 9, l'oratge, un dels pocs espais on els resulta impossible ser parcials!

Arnau Boix i Pla ha dit...

Alguna cosa hi haurà que fer quan més d'una cegada i més de dues he hagut d'explicar a aficionats euskalduns a la pilota, que al País Valencià també és juga... MOLT!