divendres, 27 de febrer de 2015

Llanterner

Una tassa arreglada amb grapes
Una de les coses que solen preguntar-me els alumnes quan treballen la típica unitat didàctica de les professions és el significat del terme llanterner, ja que sovint només l’associen al substantiu llanterna i, en conseqüència, a l’ofici de lampista o electricista, això és el qui porta llanternes, les fabrica o les ven. Per extensió, també el que col·loca o adoba llums i instal·lacions elèctriques. En realitat, però, l’abast semàntic del terme és molt més ric, i és que llanterner també és el qui treballa, o més aviat treballava, amb objectes de llanda, de fang o de porcellana; el qui els reparava minuciosament i matemàticament amb tot un seguit de ferramentes i, sobretot, amb una mena de grapes de ferro o de coure que recorrien talment com un sargit de cirurgià els badalls que presentaven alguns estris de cuina després d’incomptables usos o d’algun colp fortuït. Conegut també com a llauner en algunes zones del domini lingüístic, -llanda i llauna són geosinònims-, segons algunes fonts l’ofici es va extingir pels volts dels anys cinquanta, supose jo que per la proliferació d’espais on es venien perols, cassoles, llibrells, cànters, pitxers i tot allò necessari per a un tipus de vida centrat en la llar. Ara bé, és segur que per qüestions d’estricta evolució lingüística, el terme va passar a designar el treballador que tenia cura de les fonts, les aixetes i la distribució de les aigües, altrament dit fontaner, que per desgràcia és el terme més habitual avui entre les noves generacions de valencians. Sempre quedarà, no obstant això, la curiositat de tot plegat, una professió com qualsevol altra que, de retruc, també denota els paral·lelismes amb la cultura més pròxima a la nostra, no debades en castellà el llanterner era el lañador, o dit d’altra manera, el que posava lañas, grapes en català, això que alguns experts en la llengua de Cervantes han convingut a denominar també hojalatero o també linternero. El que són les coses. A mi, almenys, em venia de gust explicar-ho.