Coronavirus. Capítol 16: 'Recerques del tresor'

S’ha posat de moda, en els darrers dies, a ma casa, la qüestió de les gimcanes, altrament dit, recerques del tresor, un joc efectiu que ocupa un espai relativament llarg de temps en què la meua filla i el meu fill, bàsicament, han de superar una sèrie de proves i dificultats a fi de trobar un premi, un objecte o qualsevol altra cosa de valor imprescindible per a ells. Divertit, si més no. I com que tinc la gran sort i el grandíssim privilegi de viure en una casa àmplia i confortable, doncs encara millor, ja que això em permet utilitzar racons ocults de la meua llar que fins ara romanien inexplorats per a ells. O poc utilitzats, si més no. Racons, com per exemple, l’estudi, o la meua biblioteca personal, si es pot dir així. Sí, allà on emmagatzeme com un boig llibres i més llibres que em fan fugir, a mi i als xiquets, dels dispositius mòbils o de qualsevol altre mecanisme de terror tecnològic amb capacitat d’ensopir-nos o turmentar-nos la consciència. I qui diu llibres, diu també joguets i jocs de taula perduts pel canó de la memòria. Recialles del meu passat d’infant que, ves per on, ara em venen a les mil meravelles i em fan diversificar l’oci infantil al llarg de les vint-i-quatre hores que dura el dia. No sé, ahir, per exemple, vaig rescatar un dominó que m’havien regalat els meus iaios temps era temps; un dominó que, segons diu la caixa, és made in URSS. Així que compteu els anys. Si fa no fa, anterior a l’any 1989. Quasi res porta el diari. En un altre àmbit, també hi ha el meu preuat scalextric, al qual hem introduït millores significatives, bé siga en forma de reparació de cotxes, bé siga ampliant pistes, bé siga decorant tot el recorregut... I d’altra banda, també hi és aquest conjunt de manualitats que són de particular importància en uns dies de confinament interminable no només per als adults, sinó sobretot per a les criatures. Sobretot. La meua dona i jo les férem en el seu dia sense gaire resultat i ara, qui ens ho haguera dit, viuen una època daurada i d’esplendor. I el que en queda! M’alegra, doncs, en aquest sentit, que una de les proves a superar en les recerques del tresor que hem elaborat fins ara, siga la d’ordenar, del primer a l’últim, els mesos de l’any, que estaven allí impol·luts, en una caixa, convenientment plastificats i acompanyats per refranys i dites populars valencians. Genial. Reciclatge casolà! Menció a banda, és clar, mereix aquest joc de cartes fabulós patentat per Enric Aguilar i que porta com a títol ‘La fallera calavera’, un joc on he trobat en la meua filla una excel·lent competidora que s’enutja quan les coses no li van bé, o quan perd la partida després que jo, que també soc un gran jugador, mostre una carta inesperada. Se m’ocorre, a més, que íntimament relacionat amb les recerques del tresor que tant de joc donen durant aquesta quarantena, també hi ha els famosos escape-room, és clar que aquest encara no l’hem posat en pràctica. I alhora, pot resultar un poc contraproduent en el sentit que mai escaparem de casa, no almenys fins que les autoritats ens diguen avant i nosaltres diguem avant. Mentrestant, esperarem. I jugarem...

Mesos de l'any

La Fallera Calavera, un joc de cartes fabulós

Scalextric: Euskadi va per davant!