COSTUMARI DURBÀ

No és la primera vegada que parle del concepte cinema paradiso en aquest blog. Ben mirat, es tracta d’una metàfora del progrés que ens ha ...

Sí, sempre m’han agradat els pardalets. I en conseqüència, m’ha fet moltíssima llàstima trobar-me l’estampa morta d’aquest llueret en el rep...

No soc un devorallibres, però devore tots els llibres d’Albert Sánchez Piñol . Tots. Em fan riure, m’ho passe genial i, sovint, gairebé semp...

Un ravatxol és un xiquet entremaliat, rebel, inquiet, espavilat. Un dimoni, vaja. Evidentment, es tracta d’un terme antic, d’aquells que se’...

Hi ha qui té un peluix entre els seus principals records d’infantesa, hi ha qui té un cotxe de carreres, o una disfressa de vaquer, o jo què...

Hi ha moltes maneres d’arribar a un llibre i a un autor. I entre les més comunes –o més esteses– hi figuren el boca-orella i la referència e...