Coronavirus. Capítol 2: 'Visites i estadístiques dels blogs'

Primera imatge de la primera entrada d'aquest blog.

Corria l'any 2008. L'entrada es deia: 'La partida de l'any'

I sí, això pareix, les visites a aquest blog pugen, no molt, però pugen. Articles oblidats, temàtiques desfasades, recomanacions perdudes que ara els bons lectors recuperen... Un bon moment, per tant, per a escriure i per a compartir vivències. I per a fer totes aquelles coses per les quals un prega i prega des de temps immemorials. Llegir, per exemple, tòpic entre els tòpics. Perquè ara és el moment. O ara o mai, que diria Joan Fuster. Em ve a la memòria, per això, que cada any, cada inici de curs, vull dir, faig la mateixa pregunta als meus alumnes: -Què fas en el teu temps lliure? I molts responen: -Llegir. Com si fora real, com si no fora una resposta estereotipada! Llegir, diuen. Com si fora, tot siga dit de passada, aquest eslògan que es repeteix ara amb tant d’entusiasme entre els ciutadans espanyols més propensos al patriotisme publicitari: Tenemos la mejor sanidad pública del mundo! Cosa que tampoc no és certa. Perquè la sanitat d’aquest país és bona, sí, però evidentment n’hi ha de millors arreu del món. I no per repetir el lema fins a la sacietat, es convertirà en una realitat, a quin sant!, sinó més aviat en un mantra irrebatible, en una etiqueta que no necessitem en aquestes altures de la vida. No ara, precisament. Perquè ací cadascú fa el que sap, i el que pot, i el que li dicta la consciència i el sentit comú. Així que com la reclusió fa virtut i avui m’ha alegrat el dia veure que les estadístiques d’aquest benvolgut espai virtual que es diu Costumari Durbà han crescut exponencialment, us anime a continuar amb la lectura, a continuar visitant també tots aquells altres blogs que han resistit les envestides de Facebook, Twitter, Instagram o quatre mil xarxes socials més, blogs com per exemple aquest, més antic fins i tot que el meu: https://xescoarechavala.blogspot.com/. O, com aquest altre, certament remodelat amb el temps: http://xavieraliaga.cat/. O com aquell: http://carleslopezcerezuela.blogspot.com/. No sé, supose que són dels primers que em van motivar a mi a crear el meu, tot i que a dir veritat també hi era aquell imprescindible: http://www.ventdcabylia.com/. I molts altres, com oblidar-me d'aquest: http://buscaquithapegataldia.blogspot.com/. Tots anteriors a l’any 2008, em pense. Més de deu anys de vida al servei de l'escriptura virtual i gratuïta. Així que sí. Llegiu blogs i feu pujar les seues visites. Sens dubte, serà una bona notícia no només per als seus autors, sinó també per a la bona gent que sempre s’ha mantingut fidel a aquest mena de comunicació virtual. Si més no, això també significarà que sou a casa i que esteu fent cas de les autoritats, com a bon jans obedients. Mentrestant, jo seré ací, continuant amb uns escrits aplegats sota aquesta nova etiqueta anomenada CORONAVIRUS, així en majúscules, per ressaltar-ne la importància. No gens costumista el títol, ni tampoc original, però escolta, no només de la cultura popular ha de viure aquest espai. De vegades, no hi ha més remei que rendir-se a l’evidència i adaptar-se als temps que ens ha tocat de viure...