Coronavirus. Capítol 3: 'Astèrix a Itàlia'

El detall no m’havia passat per alt. De fet, ho vaig pensar des del primer moment: el coronavirus ja s’havia predit. Era un personatge de carn i óssos. I no actual, precisament, sinó de l’any 50 abans de Crist, que és més o menys quan visqueren aquests dos herois de còmic que tant m’apassionen i que tan bones estones m’han fet passar des que era menut: Astèrix i Obèlix. Perquè tot i que ja he sobrepassat la quarantena -d’anys, no malpenseu!-, encara avui continue llegint les seues aventures. És més, fins i tot, de vegades, les utilitze a classe amb els alumnes. Perquè són boníssimes. Didàctiques, si més no. I serveixen, en no poques ocasions, no tan sols per a denunciar aspectes com la corrupció i l’abús d’autoritat de la classe dominant envers els esclaus o el poble baix, sinó també, sobretot, per a il·lustrar la resistència dels pobles oprimits contra l’enemic opressor, que no és poca cosa, certament.  Què no dir-ne, a més a més, de la invitació constant a viatjar i a recórrer món d'aquestes historietes, què no dir-ne. I de tantes i tantes altres qüestions vitals que ens ajuden a comprendre’ns, i a estimar-nos, i a respectar-nos, i a tot. El que no m’esperava mai de la vida, tanmateix, era trobar-me el nom del virus que ara circula de boca en boca, un nom que apareix contínuament en una de les últimes aventures del guerrer gal, en concret la titulada Astèrix a Itàlia, i que dona vida a un personatge que governa les rendes d’una quadriga. Això és, l’anomenat Coronavirus, que, per a més inri, resulta ser Juli Cèsar, –i perdoneu per allò que en diuen spoiler­-. Així que ja no sé què pensar-ne. Juli Cèsar? Coronavirus? Astèrix a Itàlia? En fi, vosaltres mateixos. Jo, per si de cas, m’he posat a analitzar pàgina per pàgina el còmic en qüestió, no siga cosa que aparega algun remei al virus que ens lleva la son i ens traga d’aquesta situació tan anòmala que vivim. I ja de pas, doncs mira, potser repasse alguns dels títols dels llegendaris guerrers gals que resisteixen sempre a l’invasor. Astèrix al país dels Helvecis, per exemple, o L’escut arvern, que és un dels que més m’agrada. O Astèrix a Córsega, tota una delícia per als sentits, amb ingredients històrics certament interessants. O La Residència dels Déus, molt exemplificatiu del que comporta l’especulació i l’abús immobiliari, un títol, altrament, que compta amb una pel·lícula molt recent i disponible en català. I tants i tants altres. La qüestió és entretenir-se, què hem de fer si no?