Coronavirus. Capítol 33: 'Reformes'

Encabotat a trobar un punt de calma i harmonia al meu dedins i decidit, també, a superar els xicotets conats d’ansietat que se m’apoderen de tant en tant fruit d’aquest forçat confinament, avui havia decidit condicionar un raconet de lectura chillout per als menuts de la família que, en teoria, m’havia de salvar de caure en l’angoixa i el sopor més abismals. Una mena de búnquer barraqueta on propiciar curiositat pels llibres que tant abunden per la casa i que es presenten —ja ens hem ocupat nosaltres al llarg de tots aquests anys—, en multitud de formats, llengües i dissenys de diferent pelatge i condició. El problema, tanmateix, és que no ho he aconseguit. Perquè si bé la intenció inicial era clara, el resultat n’ha estat un altre ben diferent, no per això pitjor, tot s’ha de dir: una reordenació i, en conseqüència, una reforma d’una de les habitacions més delicades de la casa, en el sentit que és on més minúcies s’acumulen i on més perill hi ha de caure en les urpes del pecat. I quan dic pecat em referisc al fet de tirar allò que no toca i allò potencialment reclamable amb el pas del temps. No res, però. Avant les atxes! Jugant-me-la, com sempre. Amb tot el que això comporta. Mobles amunt i mobles avall, amb muntatge i desmuntatge de prestatgeries inclòs. Amb el fem al costat! Pura arquitectura modular que, ben mirat, doncs tampoc ha estat tan malament, ja que almenys m’ha permés exercir un poc els músculs, utilitzar tot l’arsenal de ferramentes que guarde sota el safareig i, sobretot, el més important: mantenir distrets als meus menuts. Una jugada mestra en totes les lletres! Perquè sí, ho he de dir: tots dos, de 7 i 10 anys respectivament, s’hi han afegit. I durant tres hores no han proferit ni una queixa, ni un bram, ni una discussió. Res! És cert que, a canvi, he hagut d’engolir-me una música infernal, però sens dubte, m’ha pagat molt la pena. Molt. Perquè han ajudat de valent: en primer lloc, ordenant llibres; tot seguit distraient-se amb joguets mig oblidats; i finalment, netejant per a sentir-se productius. I això últim és literal, no m’ho invente, no. Netejant per a sentir-se productius! Quasi res porta el diari. M’he quedat de pedra quan ho he sentit, però bé, jo allí amb un somriure d’orella a orella que he continuat amb les reformes, mut i callosa com se sol dir. I així fins que he pogut sentir-me plenament orgullós de la meua obra tot prometent-me que demà mamprendré l’activitat en una altra habitació. Amb racó de lectura o sense ell, que escolta, tampoc passa res si els llibres es deixen per a un altre moment. Una pura qüestió de supervivència...