Altres assumptes...

diumenge, 17 de juny del 2012

CAMINS AL SUD

Coberta del llibre publicat per
l'editorial Germania d'Alzira
Ara que el gran dia ja ha passat i que comence a veure les coses amb certa perspectiva, em pregunte què em depararà aquesta obra que porta com a títol Camins al sud, quins comentaris suscitarà, quanta gent la llegirà, si agradarà, si causarà polèmica, si passarà desapercebuda… Conscient que visc en un país on la literatura escrita en català té els seus problemes i les seues pròpies restriccions, fins i tot hi ha gent que diu que té els dies comptats; per fi ha arribat l’hora de posar-se a treballar pel que he desitjat des de ben menut, per la meua pròpia obra, per allò que un dia vaig decidir que seria i per allò que vull continuar sent, una persona arrelada, simplement, només això, una persona conscient de pertànyer a un territori i conscient de pensar, parlar i escriure en una llengua anòmala, considerada poc més que un dialecte de rucs pels més distingits representants d’aquesta societat. Ha arribat l’hora. I no pense parar. Camins al sud no és només una obra de ficció, no és només la història d’un professor superat per les circumstàncies que envolten l’actual sistema educatiu valencià; és, en gran part, la història d’aquell xiquet que volia ser escriptor, és la història de tantes i tantes vesprades segut cara a una pantalla, a un simple bloc de notes, a un paper i a un bolígraf. Per tot, espere que us agrade, que en gaudiu com correspon, que sigueu crítics, que us rigueu, que comproveu com és de dur enfrontar-se dia a dia a una realitat com la del nostre país, el País Valencià. En aquest costumari sempre tindreu una finestra oberta per fer-me arribar les vostres més sinceres i respectables opinions. Les esperaré amb impaciència fins que la literatura ens torne a reunir al voltant d’una taula o d’un carrer del meu poble, Sagunt; fins que la literatura ens torne a mostrar el camí que algun dia recorrerem tots plegats. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible.
Amb el meu amic del poble, Arnau, encarregat
de dissenyar la portada del llibre Camins al sud.

22 comentaris:

  1. En breu, eixirà a la venda des d'Internet. Consulteu http://tienda.germania.es/
    Una abraçada molt gran a totes i a tots.

    ResponElimina
  2. Una grata notícia per a variar. Estaré atent a veure quan està disponible. Una abraçada company.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu secretari, pel teu esforç literari, per la teua capacitat d'estimar incondicionalment la nostra llengua, per donar classes a alumnes i amics, per fer-nos còmplices actius del bon ús i de la bona parla. Aquest llibre no es sols un acte de ser conscient de la nostra identitat, sinó un acte de valentia pel qual jo, que sempre te admirat i estimat, ara encara ho faig més.

    Això si, preparat que si no m'agrada també teu diré, amb estima clar!. Molts besos per a tu i les xiques. Quina impaciència per llegir-me’l. Com no podia ser d’altra manera el disseny de l’Arnau està encertat...podem fer samarretes?

    Enhorabona amic!

    El Perdiguer

    ResponElimina
  4. Enhorabona!!!!!!! Sort i molt de futur per a la novel·la!!!!

    ResponElimina
  5. Enhorabona, el llegiré quan isca. Salutacions.

    ResponElimina
  6. Si el voleu, podeu anar a la llibreria més pròxima que tingueu i us el porten. El preu és de 8 euros.

    ResponElimina
  7. A Sagunt, llibreria tres en ratlla, per exemple. Però pot ser a qualsevol altra de qualsevol poble o ciutat del País Valencià.

    ResponElimina
  8. Enhorabona per la novetat. A veure si puc llegir el llibre al setembre quan prenga vacances.

    Salut i records des d'Elx!

    ResponElimina
  9. Gràcies, per fer-me partícip de la teva història personal: espere amb desig el teu retorn a la meva TALAIA i al meu estimat poble, POCAPENA...TOTA la comarca "valenciana" del sud del país et felicita per la teva creació, i perquè gràcies a CAMINS AL SUD la gent pot conéixer la nostra "acollidora" comarca, els seus "fantàstics" paisatges i la seva "meravellosa" gent...Amb actes com aquests la "teva" comarca guanyarà turistes...

    ResponElimina
  10. Mare meua, que cremat que estàs! T'ha agradat o què? M'alegre que te l'hages llegit. Sense tots vosaltres, no haguera tingut el mateix sabor. Gràcies de veritat. Saps que t'aprecie molt.

    ResponElimina
  11. Una altra vegada, MAURO...

    DE RES, estimat company!!! jo també t'aprecie, ja ho saps...No obstant això, t'espere a tu i als teus "compis" l'any vinent per les "nostres" estimades terres...

    ORIOLA O MORT!!!!!

    ResponElimina
  12. Enhorabona per la publicació. La sinopsi que hi ha a la web de l'editorial sona interessant, podria ser un text catàrtic per als professors de valencià.

    Salut i sort,
    Josep

    ResponElimina
  13. Estic orgullosa de tu xee, com si fores el meu fill! hahaha. Prepara'm una bona dedicatòria eh? estic impacient per llegir-te.

    Enhorabona!

    Laura.

    ResponElimina
  14. Jo també espere amb candeletes llegir-me'l. Ara, la crítica que en faré serà atroç. ;-)

    ResponElimina
  15. No cal que ho digues, amic Jes. Tot i això, crec que t'agradarà. Espere amb impaciència la teua crítica.

    ResponElimina
  16. Hola, Sergi, el teu llibre me l'he llegit en un cap de setmana, patint son. Només per això ja hauries d'estar content. He rist, he recordat un munt de coses, m'he enyorat i, el pitjor de tot, he reviscut amb nostàlgia tots aquells mesos de suor i llàgrimes. Qualsevol diria que tornaria ben a gust... És broma! Ha sigut com aquell qui recorda la mili. A mi m'ha agradat molt, però sóc conscient que no puc ser objectiva, primer per l'estima que et tinc i, després, per haver-ne sigut protagonista. El recomanaré a tots els màrtirs del sud que conega. Enhorabona!!
    Raquel.

    ResponElimina
  17. Enhorabona pel llibre sergi.
    Avui en classe hem tocava triar un antic mestre per a fer-li unes preguntes, i qui hem a vingut al cap? el millor tutor que vaig poder tindre i que hem va ensenyar la verdadera esencia del valencià :) Espere que et vatja tot molt bé allà on estigues. un abraç ben fort.
    Natalia "IES torís"

    ResponElimina
  18. Natàlia, moltes gràcies, de veritat. Molts besets.

    ResponElimina
  19. Hola Sergi,
    M'he llegit el llibre estes pasqües després que un exprofe teu i un veí del meu poble em digueren que els havia vingut al cap jo.
    Clar, és que jo estic treballant (pitjor encara, tinc la plaça) a l'IES Torrevigía (antic N5) de Torrepena.
    M'he rist molt llegint-lo i de fet, ja l'he recomanat als meus companys i companyes de l'IES... ja et passaré el compte corrent per fer-me l'ingrés de les comissions! (jejeje)
    Vinga, enhorabona pel llibre i que n'escrigues molts més!
    Rosella

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies Rosella. Un exprofe meu? Ja em contaràs.

    ResponElimina