Coberta del llibre publicat per l'editorial Germania d'Alzira |
Ara que el gran dia
ja ha passat i que comence a veure les coses amb certa perspectiva, em pregunte
què em depararà aquesta obra que porta com a títol Camins al sud, quins comentaris suscitarà, quanta gent la llegirà,
si agradarà, si causarà polèmica, si passarà desapercebuda… Conscient que visc
en un país on la literatura escrita en català té els seus problemes i les seues
pròpies restriccions, fins i tot hi ha gent que diu que té els dies comptats; per
fi ha arribat l’hora de posar-se a treballar pel que he desitjat des de ben menut,
per la meua pròpia obra, per allò que un dia vaig decidir que seria i per allò
que vull continuar sent, una persona arrelada, simplement, només això, una
persona conscient de pertànyer a un territori i conscient de pensar, parlar i escriure
en una llengua anòmala, considerada poc més que un dialecte de rucs pels més
distingits representants d’aquesta societat. Ha arribat l’hora. I no pense
parar. Camins al sud no és només una
obra de ficció, no és només la història d’un professor superat per les circumstàncies
que envolten l’actual sistema educatiu valencià; és, en gran part, la història
d’aquell xiquet que volia ser escriptor, és la història de tantes i tantes
vesprades segut cara a una pantalla, a un simple bloc de notes, a un paper i a
un bolígraf. Per tot, espere que us agrade, que en gaudiu com correspon, que
sigueu crítics, que us rigueu, que comproveu com és de dur enfrontar-se dia a
dia a una realitat com la del nostre país, el País Valencià. En aquest
costumari sempre tindreu una finestra oberta per fer-me arribar les vostres més
sinceres i respectables opinions. Les esperaré amb impaciència fins que la
literatura ens torne a reunir al voltant d’una taula o d’un carrer del meu
poble, Sagunt; fins que la literatura ens torne a mostrar el camí que algun dia
recorrerem tots plegats. Gràcies a tots els qui ho heu fet possible.
Amb el meu amic del poble, Arnau, encarregat de dissenyar la portada del llibre Camins al sud. |
En breu, eixirà a la venda des d'Internet. Consulteu http://tienda.germania.es/
ResponEliminaUna abraçada molt gran a totes i a tots.
Una grata notícia per a variar. Estaré atent a veure quan està disponible. Una abraçada company.
ResponEliminaGràcies a tu secretari, pel teu esforç literari, per la teua capacitat d'estimar incondicionalment la nostra llengua, per donar classes a alumnes i amics, per fer-nos còmplices actius del bon ús i de la bona parla. Aquest llibre no es sols un acte de ser conscient de la nostra identitat, sinó un acte de valentia pel qual jo, que sempre te admirat i estimat, ara encara ho faig més.
ResponEliminaAixò si, preparat que si no m'agrada també teu diré, amb estima clar!. Molts besos per a tu i les xiques. Quina impaciència per llegir-me’l. Com no podia ser d’altra manera el disseny de l’Arnau està encertat...podem fer samarretes?
Enhorabona amic!
El Perdiguer
La meua més cordial enhorabona.
ResponEliminaEnhorabona!!!!!!! Sort i molt de futur per a la novel·la!!!!
ResponEliminaEnhorabona, el llegiré quan isca. Salutacions.
ResponEliminaSi el voleu, podeu anar a la llibreria més pròxima que tingueu i us el porten. El preu és de 8 euros.
ResponEliminaEnhorabona Sergi!Demà mateix l'encomane!
ResponEliminaA Sagunt, llibreria tres en ratlla, per exemple. Però pot ser a qualsevol altra de qualsevol poble o ciutat del País Valencià.
ResponEliminaEnhorabona per la novetat. A veure si puc llegir el llibre al setembre quan prenga vacances.
ResponEliminaSalut i records des d'Elx!
Gràcies, per fer-me partícip de la teva història personal: espere amb desig el teu retorn a la meva TALAIA i al meu estimat poble, POCAPENA...TOTA la comarca "valenciana" del sud del país et felicita per la teva creació, i perquè gràcies a CAMINS AL SUD la gent pot conéixer la nostra "acollidora" comarca, els seus "fantàstics" paisatges i la seva "meravellosa" gent...Amb actes com aquests la "teva" comarca guanyarà turistes...
ResponEliminaMare meua, que cremat que estàs! T'ha agradat o què? M'alegre que te l'hages llegit. Sense tots vosaltres, no haguera tingut el mateix sabor. Gràcies de veritat. Saps que t'aprecie molt.
ResponEliminaUna altra vegada, MAURO...
ResponEliminaDE RES, estimat company!!! jo també t'aprecie, ja ho saps...No obstant això, t'espere a tu i als teus "compis" l'any vinent per les "nostres" estimades terres...
ORIOLA O MORT!!!!!
Enhorabona per la publicació. La sinopsi que hi ha a la web de l'editorial sona interessant, podria ser un text catàrtic per als professors de valencià.
ResponEliminaSalut i sort,
Josep
Estic orgullosa de tu xee, com si fores el meu fill! hahaha. Prepara'm una bona dedicatòria eh? estic impacient per llegir-te.
ResponEliminaEnhorabona!
Laura.
Jo també espere amb candeletes llegir-me'l. Ara, la crítica que en faré serà atroç. ;-)
ResponEliminaNo cal que ho digues, amic Jes. Tot i això, crec que t'agradarà. Espere amb impaciència la teua crítica.
ResponEliminaHola, Sergi, el teu llibre me l'he llegit en un cap de setmana, patint son. Només per això ja hauries d'estar content. He rist, he recordat un munt de coses, m'he enyorat i, el pitjor de tot, he reviscut amb nostàlgia tots aquells mesos de suor i llàgrimes. Qualsevol diria que tornaria ben a gust... És broma! Ha sigut com aquell qui recorda la mili. A mi m'ha agradat molt, però sóc conscient que no puc ser objectiva, primer per l'estima que et tinc i, després, per haver-ne sigut protagonista. El recomanaré a tots els màrtirs del sud que conega. Enhorabona!!
ResponEliminaRaquel.
Enhorabona pel llibre sergi.
ResponEliminaAvui en classe hem tocava triar un antic mestre per a fer-li unes preguntes, i qui hem a vingut al cap? el millor tutor que vaig poder tindre i que hem va ensenyar la verdadera esencia del valencià :) Espere que et vatja tot molt bé allà on estigues. un abraç ben fort.
Natalia "IES torís"
Natàlia, moltes gràcies, de veritat. Molts besets.
ResponEliminaHola Sergi,
ResponEliminaM'he llegit el llibre estes pasqües després que un exprofe teu i un veí del meu poble em digueren que els havia vingut al cap jo.
Clar, és que jo estic treballant (pitjor encara, tinc la plaça) a l'IES Torrevigía (antic N5) de Torrepena.
M'he rist molt llegint-lo i de fet, ja l'he recomanat als meus companys i companyes de l'IES... ja et passaré el compte corrent per fer-me l'ingrés de les comissions! (jejeje)
Vinga, enhorabona pel llibre i que n'escrigues molts més!
Rosella
Moltes gràcies Rosella. Un exprofe meu? Ja em contaràs.
ResponElimina