Ara que el mes de juliol es retira per donar pas a l’insofrible mes d’agost, aprofite per acomiadar-me de vosaltres temporalment i desitjar-vos unes bones i costumistes vacances. Perquè l’estiu s’ho mereix i com cada any arriba amb ganes de mostrar-vos tot el seu ventall d’estampes típicament mediterrànies: els carrers de poble solitaris a les tres del migdia, les becades interminables mentre discorre una nova edició del tour de França, els paratges locals de la mar i la muntanya, les festes patronals dels nostres pobles, els viatges que recordarem per sempre, les inevitables ponentades, la
pesca i l’eixida del sol, la pluja d’estrelles, les partides de pilota al carrer, el vi i la
llimonà, els concerts de la fira de juliol, els llibres de lectura que comencem i no acabem, el retrobament amb velles amistats, les lamentacions pel retorn a la rutina i la quotidianitat… Ens veiem prompte, estimats lectors. A passar-ho bé i no defalliu. El temps corre, però no massa. I no us deixeu atrapar per l’ansietat, observeu.
Ara que el mes de juliol es retira per donar pas a l’insofrible mes d’agost, aprofite per acomiadar-me de vosaltres temporalment i desitjar-vos unes bones i costumistes vacances. Perquè l’estiu s’ho mereix i com cada any arriba amb ganes de mostrar-vos tot el seu ventall d’estampes típicament mediterrànies: els carrers de poble solitaris a les tres del migdia, les becades interminables mentre discorre una nova edició del tour de França, els paratges locals de la mar i la muntanya, les festes patronals dels nostres pobles, els viatges que recordarem per sempre, les inevitables ponentades, la
pesca i l’eixida del sol, la pluja d’estrelles, les partides de pilota al carrer, el vi i la llimonà, els concerts de la fira de juliol, els llibres de lectura que comencem i no acabem, el retrobament amb velles amistats, les lamentacions pel retorn a la rutina i la quotidianitat… Ens veiem prompte, estimats lectors. A passar-ho bé i no defalliu. El temps corre, però no massa. I no us deixeu atrapar per l’ansietat, observeu.
La segona fotografia que has triat per il·lustrat aquest comiat d'estiu em fa alegria. No només pel fet de veure la pilota valenciana encara viva (i per molts anys!), i per el fons de carrer engalanat amb persones expectants, que són la millor mostra d'aprovació de la cultura. Sobretot pel fet d'ocupar els carrers amb vida i fraternalitat, amb poble. El mateix passa amb els bous al carrer que comentes més avall, opine que delimitar espais artificials per fer-los és una bona estocada al lluïment i a la connexió de l'espectacle amb el poble. El debat sobre si s'han de prohibir o no, és un altre.
ResponEliminaVisca la galotxa, i visquen els bous al carrer.
M'alegra que algú més entenga el carrer com un espai popular on hi caben les més diverses manifestacions. En efecte, no s'ha de confondre una cosa amb l'altra. I en aquest sentit, m'agradaria que molts dels qui defensen els bous es miraren al melic tot fent autocrítica i veient el camí cap a on estan conduint aquesta festa.
ResponElimina