Coentor: capítol suprem!

Una bona mostra de la coentor que ronda l’esperit faller, a banda de la ridícula i patètica frase Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà; és el costum, o la moda, de les comissions festives, dels seus integrants més aviat, de gravar-se el nom al darrere de les seues bruses tradicionals. Evidencia, si més no, l’afany de protagonitzar únicament i exclusivament una setmana on la glòria i l’alegria dels uns regnen a plaer sense adonar-se que la vida continua per a la resta del món, això és, per als qui es refugien en un paradís solitari o també per als qui reflexionen sobre les moltes contradiccions que ofereixen aquestes dates: el castellà amb accent andalús que se sent pels casals; la religiositat extrema d’una festa lligada al caos; la veneració de l’absurd; o la inquietant passivitat amb què els mateixos fallers afronten les iniciatives culturals d’algun il·luminat, per bé que siguen dinàmiques i obertes per a tothom. No hi ha com anar a València per comprovar-ho. Amb un poquet de sort, fins i tot, pots ser convidat a una coca-cola i a un cacau en alguna de les múltiples carpes que impossibiliten circular amb normalitat pels carrers de tots els ciutadans. Perquè després critiquen la seua generositat!