Açò del meninfotisme i la coentor és com aquelles pel·lícules teòricament de por que enfrontaven els monstres més rendibles del panorama cinematogràfic, com ara aquella tan famosa de Freddy contra Jason. La diferència, tanmateix, és que al País Valencià no es tracta d’una pel·lícula de Hollywood ni tampoc d’un dels costums més arrelats d’aquestes terres, com he escrit algunes voltes; sinó més aviat al contrari: és una conducta i/o un codi ètic que cal acatar quan s’entra des de Vinaròs i s’arriba fins al més enllà; una autèntica bíblia que lluny d’enfrontar-se com els vells monstres del terror, s’hi complementa i ofereix situacions tan patètiques com la d’un conseller de l’actual gabinet valencià que, atents al bram, assegura que la paralització del pla d’El Cabanyal per part del Ministeri de Cultura és la major agressió que hem patit els valencians des de l’abolició dels furs al 1707. Quasi res porta el diari. Estem fatal.
I el paio es queda tant ample! Ho vaig llegir l'altre dia al diari i flipava!
ResponEliminaSí sí, però és que quedar-se més ample que llarg també és una de les característiques d'aquesta gentola!
ResponEliminaMare meua quin poc trellat... M'apropie de l'incendiària expressió del Perdiguer. A que li cale foc al senyor Blasco?
ResponEliminaJo també recuperaria un comentari mític del Perdiguer, un que feia referència a un Kalashnikov...
ResponEliminaNo sé jo si hauré de tornar a demanar calma en els vostres comentaris. Sempre que escric sobre el magnífics costums dels nostres representants, note certa radicalitat...
ResponEliminaQuèeeeeeeeeeeeeeee??????
ResponElimina"des de Vinaròs i s'arriba fins al més enllà..."
Has utilitzat una expressió, buida de significat, per no esmentar l'estimada comarca... Nooooooooooooo, això sí que no.
La radicalitat, secretari, estàs fomentant-la.Rectifica, SECRETARI.
SABEM ON VIUS I ON TREBALLES
Què dius mante?
ResponEliminaHOLA,SOY AURORA.AIGUAPELMIG ME DICE QUE NO ESTOY INVITADA A ENTRAR.
ResponEliminaRAMON,SI LEES ESTO,¿PODRIAS DARME UNA EXPLICACION?