En efecte, la paraula marraixa, entre d’altres
accepcions recollides al DCVB,
significa ‘recipient de vidre, molt ample, rodonenc, que se sol forrar de vímens
i serveix per a tenir líquids’. Procedeix de l’àrab i encara que gaudeix de
certa vitalitat per algunes comarques valencianes es troba ja molt arraconada
pel terme castellà garrafa, que l’ha
substituïda gairebé per complet. La causa, potser, es deu al fet que cada
vegada en queden menys de marraixes en circulació. En gran part, s’han vist
superades per aquests recipients de plàstic tan habituals a les prestatgeries
dels centres comercials, que són més barats i més còmodes per al client
potencial, no debades no cal tornar-los als establiments una vegada s’han
buidat, simplement s’aboquen al fem. La marraixa, en qualsevol cas, resisteix
en alguns xicotets comerços, convertida en un objecte de culte d’alguna manera
o altra perseguit per aquells que s’avaloten davant l’imperi del plàstic. És
cert que les marraixes supervivents no són aquelles cobertes de vímet, però ben
mirat, les que queden, continuen fent la mateixa funció, és a dir, mantindre
l’aigua més fresca i més pura. A més a més, les marraixes són realment reciclabes,
tot al contrari que les seues homònimes de plàstic, més prompte cancerígenes a
partir del cinqué ús. Resulta satisfactori, després de tot, trobar alguna
marraixa de vidre de tant de tant, comprovar com encara hi ha clients que es
prenen la molèstia de tornar-la al comerç de torn i canviar-la per una altra
plena. És curiós saber també que el terme marraixa designa també aquells altres
recipients de terrissa amb dos brocs i una ansa a la part superior que estan
presents en quasi totes les cases i que equivalen a aquella paraula tan ben
introduïda a les nostres terres pels nostres veïns més immediats, el botijo. El que són les coses...
3 comentaris:
De nou gràcies per l'article.
Feia temps que no escoltava la paraula marraixa, caldrà rescatar-la? ( la paraula i l'objecte)
Gràcies pel comentari. Doncs sí, tot pareix indicar que haurem de rescatar la paraula en qüestió. I l'objecte també. El problema és el país que tenim, que no sé si està per la faena. Molt em tem que no. Però almenys alguns ho tenim clar. I això és el que compta.
M'auela em cantava una cançó on hi havia un personatge que s'anomenava Catalina Marraixes. Ara jo l'use amb un perfil del facebook. M'agrada eixe nom, m'agrada la paraula marraixa i m'agrada el seu ús.
Un salut!
Publica un comentari a l'entrada