Un dels avantatges
principals de romandre a casa confinat i amb tot el dia per davant és que, d’alguna
manera o altra, xiquets al marge, un pot fer el que li done la real gana. I
encara que no siga molt normatiu ni políticament correcte dir-ho així, és una
gran veritat. Ni més ni menys que fer el que a un li done la real gana! Perquè sí. I prou. Així que
com demà és 25 d’abril i, en conseqüència, també és el dia de les llibertats
nacionals del País Valencià, doncs jo he decidit agafar-me vint-i-quatre hores
de festa i no escriure ni una sola línia d’aquest dietari. Sense més
explicació. Però no patiu, que us deixaré faena, si no per a vosaltres, que
també, sí per als més menuts de la casa. I m’explique: com que el curs escolar
continua en marxa, d’aquella manera però hi continua, ja fa uns dies que he fet
ús d’això que en diuen ferramenta TIC, en concret d’un joc anomenat Kahoot. Sí, com aquells exercicis de
comprensió lectora de tota la vida però virtual i amb musiqueta de fons. I de
tema lliure. O en tot cas del tema que trie aquell que el confecciona, que he
sigut jo, és clar, perquè qui si no havia de fer un Kahoot que portara com a títol ‘Del 9 d’octubre al 25 d’abril, dos diades per a sentir-se valencians’? Qui? Doncs això mateix. Un còctel
identitari on es barregen tota mena de fotografies i també algun que altre
vídeo dels que es troben fàcilment per Internet. I evidentment, aquella cançó
del grup Al tall que portava com a títol ‘Romanç de cec’. Així que ja sabeu.
Jugueu si us ve de gust. Perquè la resta, és a dir, la diada en si, és pur
romanticisme. Algú em digué una vegada que celebrar el 25 d’abril en aquestes
latituds, amb tot el que això comporta, era un acte de resistència, quelcom
així com un gest revolucionari davant una tessitura tremendament adversa. I jo estic
d’acord. Per desgràcia, aquest és un país assimilat de cap a cap que va camí de
convertir-se, si no ho ha fet ja, en una sucursal mediterrània o en un raconet
de sol y playa. Que té una llengua
pròpia? Tant fa! Amb identitat? Identitat, l’espanyola! Tanmateix, la remor persistirà. I ací estarem
alguns per a contar-ho. Resistir ja és vèncer, deia Joan Fuster, cosa amb la
qual també estic molt d’acord...
Ací el Kahoot:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada