Valencians, el que es diu valencians, al Barça no hi ha hagut molts, almenys
en els darrers trenta anys, més o menys des de Cruyff ençà. Ben mirat, l’últim que
hi va destacar fou el que avui és director esportiu de l’entitat barcelonista, Robert
Fernàndez, que era, és, de Betxí (la Plana Baixa) i que va jugar quatre
temporades abans de l’esclat definitiu de l’anomenat dream team. Des de
llavors, poca cosa, molt poca cosa. Si de cas, Guillermo Amor, que era de
Benidorm, però que no sé fins a quin punt tenia consciencia de pertànyer al territori
lingüístic que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Anteriorment, hi
havia hagut el cas de Pitxi Alonso, davanter exquisit de Benicarló (Baix
Maestrat) que després de la seua època com a jugador (1982-1986), va
retransmetre durant molts anys, i amb gran professionalitat, els partits del
Barça per la TV3. Llevat d’aquests exemples, tanmateix, el desert. València, el
País Valencià, en general, mai no ha comptat molt per a la veïna Catalunya,
i el futbol, per a què enganyar-se, tampoc no n’ha estat una excepció. És per això
mateix que amb la recent incorporació de Paco Alcácer (Torrent, l’Horta) a l'equip blaugrana, arriba
una nova oportunitat de tombar aquesta barrera invisible entre veïns que molts no hem
acabat d’entendre mai. Perquè és cert que Alcácer serà el suplent dels titulars,
Messi, Suárez i companyia; que ho té molt complicat i que, potser, l’experiència
acabarà resultant un trampolí per a viatjar, en temporades següents, cap a
altres lligues. Però al marge d’aquestes circumstàncies difícils però acceptades
pel jugador, també hi ha altres debats. En primer lloc, el romàntic i propi d’aquest
blog, això és, un valencià en el Barça, amb tot el que això comporta pel que fa
a l’enfortiment de la identitat i els lligams compartits, que a mi,
particularment, m’apassionen, i molt. En segon lloc, un de més preocupant: la defenestració total d’un club històric com el València CF, on els jugadors emblemàtics
i amb una càrrega sentimental més forta per als aficionats, se’n van sense
pensar-s’ho a penes veuen un poc de llum. I per últim, un tema de reflexió
personal però que, ara, precisament, m’ha vingut al cap de bell nou, un tema
que ja fa anys que em pregunte i que pose sobre la taula ara que el millor
jugador valencià residirà en el club símbol de Catalunya per excel·lència. El següent: per
què els jugadors valencians no juguen en la selecció nacional catalana? No deu ser fàcil per a un valencià, sens dubte, però hi ha
exemples, alguns molt propers. Sense anar més lluny, la selecció d’Euskadi, on
juguen navarresos i també futbolistes procedents de l’Iparralde. És evident, per això, que amb Alcácer en el Barça, algú podria oferir tal possibilitat. Alguns, de fet, se n’alegraríem molt, més encara considerant la postissa selecció valenciana i
també l’actual situació del València CF, sense jugadors de la casa més enllà de
Gaià, que se n’anirà de Mestalla també només tinga una bona oferta. Aviats estem! Bon vent i barca nova,
doncs, Paco Alcácer. I que siga per molts anys, tot per continuar escrivint
la trajectòria i els triomfs dels valencians en el millor club del món, el
Barça. Malgrat que això pese a molts.dilluns, 29 d’agost del 2016
VALENCIANS EN EL BARÇA. Paco Alcácer.
Valencians, el que es diu valencians, al Barça no hi ha hagut molts, almenys
en els darrers trenta anys, més o menys des de Cruyff ençà. Ben mirat, l’últim que
hi va destacar fou el que avui és director esportiu de l’entitat barcelonista, Robert
Fernàndez, que era, és, de Betxí (la Plana Baixa) i que va jugar quatre
temporades abans de l’esclat definitiu de l’anomenat dream team. Des de
llavors, poca cosa, molt poca cosa. Si de cas, Guillermo Amor, que era de
Benidorm, però que no sé fins a quin punt tenia consciencia de pertànyer al territori
lingüístic que va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Anteriorment, hi
havia hagut el cas de Pitxi Alonso, davanter exquisit de Benicarló (Baix
Maestrat) que després de la seua època com a jugador (1982-1986), va
retransmetre durant molts anys, i amb gran professionalitat, els partits del
Barça per la TV3. Llevat d’aquests exemples, tanmateix, el desert. València, el
País Valencià, en general, mai no ha comptat molt per a la veïna Catalunya,
i el futbol, per a què enganyar-se, tampoc no n’ha estat una excepció. És per això
mateix que amb la recent incorporació de Paco Alcácer (Torrent, l’Horta) a l'equip blaugrana, arriba
una nova oportunitat de tombar aquesta barrera invisible entre veïns que molts no hem
acabat d’entendre mai. Perquè és cert que Alcácer serà el suplent dels titulars,
Messi, Suárez i companyia; que ho té molt complicat i que, potser, l’experiència
acabarà resultant un trampolí per a viatjar, en temporades següents, cap a
altres lligues. Però al marge d’aquestes circumstàncies difícils però acceptades
pel jugador, també hi ha altres debats. En primer lloc, el romàntic i propi d’aquest
blog, això és, un valencià en el Barça, amb tot el que això comporta pel que fa
a l’enfortiment de la identitat i els lligams compartits, que a mi,
particularment, m’apassionen, i molt. En segon lloc, un de més preocupant: la defenestració total d’un club històric com el València CF, on els jugadors emblemàtics
i amb una càrrega sentimental més forta per als aficionats, se’n van sense
pensar-s’ho a penes veuen un poc de llum. I per últim, un tema de reflexió
personal però que, ara, precisament, m’ha vingut al cap de bell nou, un tema
que ja fa anys que em pregunte i que pose sobre la taula ara que el millor
jugador valencià residirà en el club símbol de Catalunya per excel·lència. El següent: per
què els jugadors valencians no juguen en la selecció nacional catalana? No deu ser fàcil per a un valencià, sens dubte, però hi ha
exemples, alguns molt propers. Sense anar més lluny, la selecció d’Euskadi, on
juguen navarresos i també futbolistes procedents de l’Iparralde. És evident, per això, que amb Alcácer en el Barça, algú podria oferir tal possibilitat. Alguns, de fet, se n’alegraríem molt, més encara considerant la postissa selecció valenciana i
també l’actual situació del València CF, sense jugadors de la casa més enllà de
Gaià, que se n’anirà de Mestalla també només tinga una bona oferta. Aviats estem! Bon vent i barca nova,
doncs, Paco Alcácer. I que siga per molts anys, tot per continuar escrivint
la trajectòria i els triomfs dels valencians en el millor club del món, el
Barça. Malgrat que això pese a molts.dimecres, 10 d’agost del 2016
Aupa Txomin!
Un passa Pamplona i comencen a assaltar-li estampes a les quals no està
avesat. Valls frondoses de pins, freixes i roures on s’obrin clars de verd profund
per a un ramat que pastura i alimenta les bones gents que poblen les xicotetes
viles disperses entre camins i rius d’aigua freda i transparent. Un goig
assaborir l’olor de la terra humida i escoltar converses indesxifrables en la
llengua més antiga d’Europa, l’euskera. Terra fraternal. Oculta i misteriosa.
Un lloc especial per a perdre’s que estima les essències de la vida rural
perdudes pel canó del temps: les vaqueries, els caserius dedicats a la
producció de llet i formatge, l’encant popular dels esports tradicionals, un compromís
palpable amb el sabor popular que es transmet de generació en generació... Un
entra de seguida a formar part de tal paradís. Simplement es deixa guiar pel
senderi de la identitat i s’endinsa pels viaranys mitològics d’una cultura que
ha sabut perdurar a pesar del progrés i el setge de la globalització. Per un
costat la vall de Basaburua, per un altre la vall d’Aralar, el santuari, les
coves... I un poc més amunt la vall de Baztan, fronterera amb França, recer de
bruixes i contes llegendaris. Entretant, festes, partides de pilota
basca i jocs genuïns que els més menuts aprenen a l’escola a fi de
perpetuar-los en el futur més immediat. Troncs forts i resistents que denoten
una puresa i una autenticitat conservada a colps de destral. Aupa Txomin! exclama el públic present
en el frontó, centre neuràlgic de cada un dels poblets que es perden per la
conca del riu Larraun, en ple cor d'Euskal Herria...
 |
| Frontó de pedra |
 |
| Leitzalarrea |
 |
| Plaça de Leitza |
 |
| 105 grams de pilota |
 |
| S'entrenen des de menuts! |
 |
| Aizkolaris |