Potser ha perdut el físic però no les formes |
De tant en tant, la
pilota regala estampes d’aquestes que un no sap ben bé com agafar ateses les
circumstàncies actuals de l’esport valencià per excel·lència, moments
d’emotivitat amb un trinquet enfervorit que rendeix tribut a la partida més
gran d’entre totes les que s’han disputat per aquestes terres: Genovés contra
Àlvaro, any 1995. Si a més a més, la recaptació va destinada a la investigació
d’una d'aquestes malalties considerades estranyes, doncs la cosa encara agafa
més transcendència. I al remat, el resultat és una sana demostració que a la
pilota només li cal afecte, tacte i, sobretot, una gestió responsable i tenaç
que siga capaç de reviscolar trinquets i rejovenir el públic assistent. Feia
temps que no anava a una partida capaç d’omplir d’aficionats l’escala del dau,
de gom a gom, i només per això paguen la pena aquestes línies i aquestes
imatges bellíssimes que he agafat al vol per gentilesa de Belinda Fotografia.
Tot siga per la síndrome Treacher-Collins, per Àlvaro, pel Genovés, per la
partida de llegenda de fa vint anys, pel futur de la pilota valenciana, pels
nostres trinquets.
Sense dubtes a l'hora d'entrar-li amb l'esquerra |
El dau d'Àlvaro encara està a primer nivell |
Caiguda d'escala de Genovés II |
El nou conseller Vicent Marzà estigué present en la cita |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada