Aquest fou el primer equip del Grup Esportiu Cronista Chabret
A dir veritat,
escriure aquest article em causa una miqueta de tristor. Són tantes les vegades
que percebem l’esport com un espectacle de masses adreçat al negoci voraç que, sovint,
oblidem que entre tanta competició i tanta martingala, s’escolen detalls anònims
i dispersos que, si més no, tenen la capacitat de configurar la història d’un
grupet de companys que un bon dia, per manca d’un entrenador de futbet,
començaren a jugar a handbol al pati d’escola. Records d’una etapa molt tendra
i molt bonica que, a poc a poc, van caient pel canó de la memòria fins que un s’adona
dels pas irrefrenable dels dies i els anys. La història de Peter Pan és magnífica,
sí, però la realitat més crua és que el temps transcorre sense pausa i devora
xicotets fragments de vida que, de tant en tant, retornen i ens fan veure que,
en efecte, tots ens fem grans, sense solució de continuïtat. Ahir mateix, vaig
experimentar un d’aquests moments, una mena de viatge al passat que em va
impactar moltíssim, a mode de missatge colpidor: finalitzada l’aventura de 25 anys jugant a handbol, que m’ha donat lo
millor de l’esport: molts amics. No els oblidaré mai. I és que, ben mirat,
la retirada de Toni, extrem àgil i valent, no és un comiat qualsevol. D’alguna
manera o altra, tanca una de les pàgines més glorioses de l’handbol a Morvedre,
un dels episodis més significatius, pel que fa a l’esport, d’aquell col·legi
tan conscienciat per la pedagogia i per la transformació de la societat com
era, i és, el CEIP Cronista Chabret de Sagunt. Amb Toni se’n va l’últim vestigi
d’un equip històric que, en el seu dia, va plantar cara als nombrosos equips
del Port de Sagunt, sens dubte més preparats i més arrelats a la cultura de l’handbol,
amb una tradició gestada al llarg dels anys. D’aquell equip sorgit de la
il·lusió i de la companyonia més pura ja no en queda res, ni el mateix nom,
esborrat per art de màgia pels dirigents actuals, inconscients de la simbologia
que comporta conservar certes coses i certes denominacions. No res. El Grup
Esportiu Cronista Chabret ja és història. I algú ho havia de dir. Una història
oculta que va arrancar, en efecte, fa vint-i-cinc anys, de la qual només
quedava Toni, el nostre Toni, aquell xiquet pigós i de cabell ros que
darrerament s’encabotava a continuar jugant sense reparar en el fet que ja era
un veterà, camí dels quaranta anys, memòria viva d’aquella colla d’amics que es
divertia i creixia a les ordres de Rosalía, Sali,
de Manolo Moragrega, de Juanma, de Xavi Lluesma, de tants altres que han format
part d’un projecte fantàstic que el temps dirà si es recupera o queda congelat
en imatges i articles amb certs aires de nostàlgia. Seria bonic, sens dubte,
recuperar detalls d’aquella etapa, cròniques, paraules, viatges, i també, com
no, aquella samarreta icònica que Sento, un dels dibuixants valencians més
prestigiosos, va dissenyar per tal que alguns ens pagàrem el viatge de final de
curs i de l’etapa de l’EGB. Escola i equip, el Cronista Chabret... Memòria d’un
poble.
moltes gràcies Sergi! ningú podía contar millor esta aventura q tu!!
ResponEliminate vull!
Toni.