COSTUMARI DURBÀ: Individual de pilota valenciana

L'escala atenta al dau de Genovés II

Les partides no foren molt bones, aquesta és la veritat, resoltes en poc més d’una hora i concloses les dues amb 60-30 favorable a Soro III i a Fageca enfront de Santi i Genovés II. Però un trinquet, més encara si ofereix un ambient tan casolà i tan popular com el d’Alzira diumenge passat sempre és gustós de veure, amb l’escala plena, amb eixa flaire de caliquenyo que envolta les converses dels aficionats, amb eixe hàlit de supervivència que un no sap mai com interpretar. I és que el joc, el campionat individual de pilota valenciana vull dir, resisteix, no se sap ben bé de quina manera, sense cap imatge corporativa enganxada a la samarreta dels pilotaris, amb noves i esperançadores figures com Puchol II, sense cap altra companyia que no siga la càtedra habitual, sense saber d’on ix el capital que recolza un espectacle tan antic com el poble valencià, i encara més, molt més. Un pot pensar malament, això està clar, i segurament encertarà. En aquest país que rescata clubs de futbol i empreses en caiguda lliure, la pilota també té la seua porció de protagonisme, més per a mal que per a bé, les coses com siguen. Però mira... Al cap i a la fi, el que importa és retrobar-se amb el sabor d’aquest esport, amb el soroll de la vaqueta, amb la plasticitat de tot plegat. Perquè el mà a mà és molt espectacular. També és exigent, molt dur, i no enganya ningú. Per això, a Alzira va guanyar qui va guanyar. D’una banda Soro III, l’actual campió. De l’altra, Fageca, fort com un bou, incontestable davant un Genovés II allunyat del seu millor moment. La resta, com ja se sap, el de sempre. Els habituals crits dels marxadors, l’hora del berenar entre partida i partida, les mirades entre pilotari i aficionat, en general tot un seguit d’imatges amb valor costumista inserides en un trinquet modern i trencador com el d’Alzira, amb vidrieres, sense parets al dau ni al rest, còmode, blanc immaculat, una instal·lació que deuria estar més a l’abast del poble, tot siga dit de pas, més cèntrica, millor comunicada... Al cap i a la fi, del poble depén que la pilota continue viva.