Tant de bo el que s’ha
vist i escoltat en els darrers sospirs de RTVV siga la llavor de la futura
televisió dels valencians: pública i lliure, íntegrament en valencià. Tant de
bo. De moment, però, ens haurem de conformar amb les disculpes. Perquè avui, ni
més ni menys, això és el que tenim, unes disculpes sentides i en directe d’uns
treballadors amb l’aigua al coll, acomiadats per l’esquena i sense compassió. La
resta, com se sol dir, tot és aire. Almenys jo, desconfie dels qui ara prometen
reobrir les emissions. I al mateix temps, no estic d’acord amb algunes de les qüestions
que s’han apuntat durant els últims dies del canal, aspectes tan demagògics com
que ens quedem sense l’únic altaveu televisiu en la nostra llengua. Perquè no és
veritat. No, no i no. No s’ha d’oblidar que Canal 9 emetia un vint per cent en
valencià. Un vint per cent!!! A tot açò, en un valencià mediocre, amb un
llistat de paraules prohibides que alguns dels qui ara ploren van deixar en herència
als qui finalment han liquidat l’ens públic, els manipuladors i corruptes de
sempre, per a vergonya dels qui estimem i fomentem la llengua catalana en tota
la seua riquesa de formes i tonalitats. Però bé, RTVV ha demanat disculpes. I
això es positiu. Tan positiu, i alhora tan contradictori, que ha unit en la
seua defensa a tots aquells que han estat silenciats, menyspreats i maltractats
durant anys i panys, a tots aquells que ja fa temps que desconnectaren les
radiacions d’una televisió podrida, entre els quals m’incloc. Qui sap si el patètic
tancament de Canal 9 costarà la caiguda definitiva del partit únic que
vilipendia, encara, la cultura i la llengua d’aquestes terres. Qui sap. Passe
el que passe, no n’esperem res a canvi. Amb
RTVV o sense RTVV, caldrà seguir assumint els costos de viure en un país
renegat i venut a una colla de malparits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada