Vitrall de Ximo Roca present a la
Parròquia de Crist Rei de Gandia.
(El Paradís Terrenal, detall Adam)
Per començar, cal distingir entre vitrall i vidriera, que no és exactament el mateix, encara que ho parega. Un vitrall, segons
definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és una vidriera de
colors, emplomada i construïda formant un dibuix, pròpia de finestrals,
lluernes i altres obertures d’edificis, esglésies... Una vidriera, en canvi, és
un bastidor amb vidres aguantats per llistons, per a tancar una finestra, que
no priva l’accés a la llum. I així com l’ofici de vidrier compta amb una nòmina
relativament estable de seguidors, aquells que fan vitralls són un col·lectiu
més prompte excepcional, minoritari i tocat per un esperit vocacional que,
conscientment o inconscientment, perpetua una tradició creativa, vistosa i ben
present en obres de caràcter civil i, sobretot, religiós, cas per exemple de
l'edifici de Tabacalera, a València; o la parròquia de Crist Rei, a Gandia. Pel
que es veu, els orígens d’aquest art es remunten a temps immemorials, segles XI
i XII, però no és fins al segle XIII, amb l’esplendor del gòtic, que substitueixen
la pintura mural romànica i es converteixen en un art complementari en
basíliques i catedrals. Avui, els vitralls són fàcilment visibles per al
personal que freqüenta aquests espais sagrats, tot i que la percepció actual que
té el proïsme sobre aquest art és que serveix per a tapar forats, com així
asseguren des d’algunes de les vitralleries més significades d’aquestes terres
valencianes. Una d’elles, de fet, perviu a la població d’Alginet (la Ribera) i
és un taller renovat que mostra signes inequívocs de voler perpetuar-se en una
nova generació, tot retent homenatge a l'antiga i alhora bucòlica transmissió
dels oficis tradicionals: de pares a fills. En efecte, tot pareix indicar que l’Estudi i Taller Ximo Roca,
lluitarà en un futur per continuar vestint els edificis més representatius
d’aquest raconet del país. I tant de bo es consolide com un element
arquitectònic de ple dret, amb l’estil propi que s’adquireix després d’anys i
panys d’experiència al servei del vidre, amb un important i marcat accent
valencià. Per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada