Una de les construccions implantades per aquestes terres valencianes que continua cridant l’atenció per escassa i per recordar temps relativament remots és la que remet a aquelles fàbriques que s’alçaren a les primeres dècades del segle XX a partir de l’embranzida exportadora de la taronja, edificis relacionats amb el desenvolupament industrial que reunien, més o menys, les mateixes característiques arquitectòniques allà on s’hi bastien: espais amplis per acollir maquinària i abundant mà d’obra, desaparició de murs de càrrega, reducció de columnes i pilars a la mínima expressió, grans finestrals i sobretot, sobretot, senzillesa compositiva i ornamental a les façanes. És el cas, per exemple, del magatzem de Lázaro, a Sagunt, únic supervivent d’aquella època d’esplendor fructícola que en essència guarda actualment el mateix aspecte d’antany, amb una façana feta de rajola vista molt semblant a la d’altres construccions repartides pel país, com ara algunes cases del barri de Roca-C
uper de Meliana
o el trinquet del tio Pena de Massamagrell, a la comarca de L’Horta. En conjunt, tota una sèrie de vestigis a hores d’ara destinats a afers molts diferents dels concebuts en el seu moment. El progrés és el progrés. De fet, el magatzem de Lázaro (Sagunt) referit més amunt, és avui un aparcament privat.
Una de les construccions implantades per aquestes terres valencianes que continua cridant l’atenció per escassa i per recordar temps relativament remots és la que remet a aquelles fàbriques que s’alçaren a les primeres dècades del segle XX a partir de l’embranzida exportadora de la taronja, edificis relacionats amb el desenvolupament industrial que reunien, més o menys, les mateixes característiques arquitectòniques allà on s’hi bastien: espais amplis per acollir maquinària i abundant mà d’obra, desaparició de murs de càrrega, reducció de columnes i pilars a la mínima expressió, grans finestrals i sobretot, sobretot, senzillesa compositiva i ornamental a les façanes. És el cas, per exemple, del magatzem de Lázaro, a Sagunt, únic supervivent d’aquella època d’esplendor fructícola que en essència guarda actualment el mateix aspecte d’antany, amb una façana feta de rajola vista molt semblant a la d’altres construccions repartides pel país, com ara algunes cases del barri de Roca-C
uper de Meliana o el trinquet del tio Pena de Massamagrell, a la comarca de L’Horta. En conjunt, tota una sèrie de vestigis a hores d’ara destinats a afers molts diferents dels concebuts en el seu moment. El progrés és el progrés. De fet, el magatzem de Lázaro (Sagunt) referit més amunt, és avui un aparcament privat.
Les observacions tècniques que fas són del tot pertinents... A mí m'agrada més pensar però en aquests nous usos, no necessàriament de pàrquing, de les velles estructures. És una manera de mantenir la memòria del senyor Lázaro i fer gaudir d'eixos espais interiors, que són magnífics, a habitants i visitants. Per exemple, un "Museu de la Taronja" tindria cabuda a la perfecció en un magatzem com el de Sagunt.
ResponEliminaM'encantaria formar part d'una transformació com aquesta a edificis com els què comentes.
Salut!
El dia que facen museus en comptes de pàrquings, sens dubte serà un gran dia. Però em sembla, amic Arnau, que això no ho veurem mai. El progrés no reserva tals sorpreses.
ResponEliminaAquest magatzem es el que hi ha al final de l´Avinguda de Valencia, avans d´arribar al pont que va cap al Port de Sagunt?
ResponEliminaUna llàstima que no s´aprofite per unes altres tasques mes útils, encara que como diu Arnau Arnau, de moment es conserva...
No és l'avinguda València, sinó el carrer dels horts, just davant de la Plaça de la Moreria. Un antic magatzem de taronges que em pilla de prop per motius familiars que de fa uns deu anys, ha sigut reconvertit en un pàrquing.
ResponEliminaOstres, dons tractaré de fixar-me el pròxim día que passe per eixe lloc.
ResponElimina