Particularment, ja feia temps que m’havia adonat que parlar català amb certa fidelitat era causa d’un fort desgast psicològic, més encara per als valencians conscients de ser-ho. El que passa és que ningú fins ara m’ho havia dit per escrit. Amb aquest treball, els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés deixen paleses una gran part de les frustracions lingüístiques que els catalanoparlants patim quotidianament: una trucada a Telefónica o al gas, una conversa banal, una comanda en un bar, un elogi excessiu, un atac constant, un prejudici racial... I encara que és ben cert que s’hi proposen nombroses solucions tant des del punt de vista psíquic com des del físic, també és clar que el llibre ens aboca cap a una conclusió, si més no, inquietant, que parlar català causa estrès, incomoditat i malestar. Així que només cal que el llegiu, perquè de segur que en alguns dels exemples que s’hi expressen us sentiu simultàniament identificats i contestats amb paraules i fets. No debades, el llibre se’ns presenta com una guia de conducta per a viure en català. Endavant doncs, estimats lectors del costumari, que aquest idioma nostre no mossega.dimarts, 13 de juliol del 2010
SORTIR DE L'ARMARI LINGÜÍSTIC, Ferran Suay i Gemma Sanginés
Particularment, ja feia temps que m’havia adonat que parlar català amb certa fidelitat era causa d’un fort desgast psicològic, més encara per als valencians conscients de ser-ho. El que passa és que ningú fins ara m’ho havia dit per escrit. Amb aquest treball, els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés deixen paleses una gran part de les frustracions lingüístiques que els catalanoparlants patim quotidianament: una trucada a Telefónica o al gas, una conversa banal, una comanda en un bar, un elogi excessiu, un atac constant, un prejudici racial... I encara que és ben cert que s’hi proposen nombroses solucions tant des del punt de vista psíquic com des del físic, també és clar que el llibre ens aboca cap a una conclusió, si més no, inquietant, que parlar català causa estrès, incomoditat i malestar. Així que només cal que el llegiu, perquè de segur que en alguns dels exemples que s’hi expressen us sentiu simultàniament identificats i contestats amb paraules i fets. No debades, el llibre se’ns presenta com una guia de conducta per a viure en català. Endavant doncs, estimats lectors del costumari, que aquest idioma nostre no mossega.
Tant de bo, company secretari, sortirem tots de l'armari...
ResponEliminaDe totes maneres, he llegit alguna crítica d'aquest llibre i sembla que va bé per a reforçar la nostra actitud i netejar la nostra consciència.
Però, el que realment cal, és fer veure que el valencià és necessari. I, tal com pronunciava no sé qui: la necessitat empeny l'actitud, i no a l'inrevés!!!
Així doncs, endavant a tots els militants de la nostra llengua.
Mai morirem!!!!!!
ORIOLA O MORT!!!!
El tema està prou malament estimat amic de l'escamot. El valencià necessari? Eixa és la clau de tot. Però ara ves i digues-li-ho a Camps o a qualsevol altre esgarramentes que es pose al front de la Generalitat. Colla d'impresentables. Estem sols company, molt sols, però per sort hem aprés a estar-ho i, com tu dius, mai morirem, sobretot si continuem sent coherents en la nostra identitat.
ResponEliminaTrobe que és un llibre imprescindible, que explicarà a nosaltres mateixa eixe neguit i eixa violència que genera la tria constant de la llengua a utilitzar. Me'l recomane a mi mateixa. Gràcies Secretari!!
ResponElimina