El Marenyet de Cullera és un d’aquells espais mediterranis relativament ben conservats que el progrés ha intentat destruir a tota costa amb estratègies de dubtosa credibilitat, un paratge que oficialment no és un paratge i que cada estiu pren estampa costumista gràcies a les canyes, les terres de conreu i les llisses de l’estany. Tot un micromón. Una autèntica sort que alguns pocs privilegiats hem tornat a assaborir gràcies a una parella molt especial acabada d’arribar de les Amèriques: Ramon i Laura. Els companys que intenten conservar la nostra essència allà per on caminen i allà per on tremolen, que tot just aprecien i perceben el nostre entorn més immediat: les cases blanques i els melons d'alger en flor. Benvinguts de nou amics fidels. L'estiu és vostre.
Benvinguts siau!
ResponEliminaL'autèntic PAPERO és de DENVER
ResponEliminaPAPERO O MORT
Sergiiiiiii, quasi plore i tot! Arnau i Papero de la Vall, a vore si s'apunteu al proxim dinaret del Marenyet que ara tenim caseta amb llum i tot!
ResponEliminaMoltes gracies amic Sergi, la foto me la copie.
Lau.
tinc les llagrimes als ull, snifffffffff. JA ESTEM A CASA!!
ResponEliminaEl perdiguer
Hi hagué un temps (quan la mar era la mar, i no la "playa", ni tampoc "la platja") que els terrenys de vora mar eren terres de mareny (de marell o marells diríem a la Safor). Bancals d’aigua abundant, procedent de rius i séquies, ullals o aiguamolls. Tomateres, pebrars, melonars, carabasseres, fesolars i, a la Ribera, els arrossars omnipresents. “Quantes paelles!” exclamà un dia Fuster a Pla, en contemplar el paisatge des de la Muntanyeta dels Sants.
ResponEliminaFer-se un mareny, tindre un mareny, un marenyet, equivalia al recer abandonat on poder treballar la terra. Quan encara els xalets no existien en les casetes dels marenys es guardaven aixades i llegons. Quan arribava el bon temps, per pasqua, era el temps d’anar de marenyà (de marellà, diríem també), una paella on anava a parar tot allò que passava per davant, el vi dels pobres oficiat solemnement i un ambient festiu, amb cançons de gresca i de taverna.
Paga la pena escoltar “L’havanera del mareny”, que canta Pep el Botifarra. Un cant a un temps que l’amic Secretari ha sabut reflectir, com només ell sap, en el seu evocador costumari:
A la mar senyores
es fa collita molt afanyà,
peres, melons, poma i sucre,
ací es canta la marenyà.
Tot lo món pot adquirir
un mareny per pocs diners,
però si està vora riu
no l'hi penses collir res.
Natros amb la il•lusió feta,
treballem la terra
amb gran interès,
per a quan vinga un dia de festa
dir-li a la companya:
ací està el meu mareny.
I a la sombra – sombra
de les figueretes,
matem els pollastres
i ens els mengem.
Després a la tarda,
les cançons s'entonen
i acabem la festa
agarrant mig pet.
I a la sombra – sombra
de les figueretes,
matem els pollastres
i ens els mengem.
Estimat anònim, m'agradaria saber com et diuen per a saber a ui done les gràcies però sens dubte comentaris com el teu fan que aquest costumari no deixe mai de bategar. És més, l'empenten a continuar buscant aquests costums i paratges que encara ens identifiquen com a poble, malgrat el progrés.
ResponEliminaCompany, l’anònim (involuntari) de l’entrada anterior és Àlex. Àlex Bataller. Un humil seguidor dels teus escrits. M’ha agradat que una alumna-mestra (Anna Ferrís) et seguira i em retroalimentara l’interés.
ResponEliminaEl tema del mareny, dels marenys, dels marells, de fer-se un marell, de treballar un marell, d’anar a fer festa a les terres fèrtils i, fins fa no res, desconsiderades de vora mar, de vora riu, senzillament m’apassiona.
Fa un parell d’estius vaig escriure sobre estiuejos, platges, mars i marenys uns sentits escrits en la plataforma sagrada del blog d’El quadern gris, del mestre Pla. Es pot llegir ací: http://elquaderngris.cat/blog/?p=88
Espere que el temps de criança siga lluminós.
Salut i salutacions.
Mare meua Àlex, quin goig trobar-te per ací. Buscaré el teu escrit sobre els marenys a la pàgina que em dius. Moltes gràcies de veritat pels teus comentaris. Fins aviat. I ja parlem, ni que siga mitjançant aquestes plataformes interneteres que ens permeten donar forma als nostres pensaments.
ResponEliminaSalut company.