No és que siga massa transcendent, fins i tot pot paréixer un pèl còmica, però és una realitat bastant empírica que, per terres valencianes, encara perviu amb gran fortalesa el costum d’engalanar-se i emperifollar-se de dalt a baix els diumenges i els corresponents dies festius, ves per on com si es tractara d’una obligació moral disposada a demostrar el tòpic següent: el barroquisme ens defineix com a poble. Exactament igual que el meninfotisme i altres costums acorralats per una banalitat extrema que, en certa mesura, ajuden a perpetuar la imatge que transmetem de portes enfora, això és, la d’un poble feliç, simpàtic, alegre i obert; allunyat, tot siga dit, de la perspectiva diguem-ne local, o renegada segons els més acèrrims, que veu aquestes tradicions com la màxima expressió del tret distintiu per excel·lència del caràcter valencià, la coentor. Purament i simplement. 
Un exemple de coentor a la processó del corpus de València
L'has clavat company!
ResponEliminaNo sé per què, però m'han vingut al cap Guadassuar en diumenge, el dia de pasqua en que es menja encisam a Alberic, Alzira en una de tantes processons o eixir un dissabte amb les amigues d'Algemesí. Per què es vestiràn totes de mare comunionera? Aparenten tindre 40 anys, quan no tenen ni 30!
ResponEliminaSí, la veritat és que és una actitud aquesta que descrius d'alguns pobles de la Ribera que abunda per moltes comarques del país. Però bé, com diuen molts:"Així ha sigut tota la vida". Esperarem fins que algú es plantegela possibilitat de tallar en algunes tradicions, sanes i inofensives a pesar de tot.
ResponEliminaEm crida l'atenció l'expressió "de tota la vida", "això ha sigut així tota la vida", i similars. M'entren ganes de preguntar-li a la persona en qüestió: "De quina vida m'estàs parlant? De ta vida? Es dir, de fa 40 o 50 anys cap a ací?". És curiós com la gent s'agafa aquesta expressió com a prova científica de que allò que estàn diguent o fent és justificable.
ResponEliminaCris
Per cert, company: quan parlaràs dels costums oriolans?
ResponEliminaEspere una entrada oriolana.
Salut i visca EL BAIX SEGURA
Ah, i també podries parlar dels gats oriolans...que pixen pertot arreu.
Estimat company de nom "Oriola", has tocat un tema delicat que sempre he preferit no tractar per una sèrie de raons molt senzilles: 1. Aquest costumari és un espai seriós que mai no diu una paraula més alta que altra.
ResponElimina2. Hi ha certes coses del nostre passat més fosc que, senzillament, no poden formar-ne part.
3. Molts costums del Baix Segura, per desgràcia, ja estan presents en la vida dels polítics que ens governen. I de política, i més encara de política podrida i corrupta, preferisc no parlar-ne
4.Fins i tot els gats del BAIX SEGURA estan contagiats per la mala let que impera per aquelles terres
5. No em sigues cabró i no m'obligues a blasfemar, per favor...PER FAVOR
Secretari, crec que estàs fent un "error": el passat és tan digne i vàlid com el present i el futut. Jo ja sé que el Baix Segura t'ha ensenyat moltes coses... des de ventilar per la part de baix fins a blasfemar; "cabró". A més, has aprés expressions com " a tomar pol culo". Per no parlar, de com et van ensenyar a dormir; "yo duermo d'un tirón".
ResponEliminaVinga, costumari Durbà, fes una entradeta oriolana... així tots dos recordarem el nostre any gloriós.
José Antonio t'estimem
mira que eres follonero!
ResponEliminaEstimat Secretari, perdona per la meva insistència. Però, en aquestes dates nadalenques, podries fer una entradeta oriolana, no?
ResponEliminaNo sé, per exemple, podries parlar de les processons oriolanes. O, si vols, dels cursets oriolans del CEFIRE.
"MANOLOOOOOOOOOOO, vineeeeeeee..."
MALGRAT TOT, Sergi, salut i bon
nadal. Però, com no, salut oriolana i bon nadal oriolenc, eh!!!!!
Fins aviat, company !!!!!!
Mai t'he dit, però m'encanten els subtítols que poses a les fotografies. De tan directes i aclaridors, tot i redundar, són perfectes!
ResponEliminaFes una entrada Oriolana.
Molt bé; així m'agrada. Fins i tot, els teus amics t'ho demanen...
ResponEliminaENTRADES ORIOLANES JA !!!!!!