No va malament, de tant en tant, recuperar el sabor de les partides de pilota del dia a dia. Amb un poquet de sort, es poden contemplar imatges que, lentament, van caient en l’oblit i la norma sistemàtica fins i tot en les grans competicions i trofeus que s’organitzen per la tardor i per l’hivern. Homes en cos de camisa i fumant caliquenyos, travesses a recer de la llotgeta i amb bitllets de cinc-cents euros de pel mig (qui ha dit que no existien?); ventijols que penetren per la galeria i que ajuden a refrescar la xafogor del trinquet en el mes d’agost, vistes magnífiques als camps del terme i als terrats del colombaire del poble... Potser tinc limitades les eixides i els viatges vacacionals per les circumstàncies que tots coneixeu. Però sempre em serà possible gaudir d’una bona partida en qualsevol trinquet de la contrada, com ara el de Guadassuar, en ple cor de la comarca que m'acull actualment, la Ribera del Xúquer.
Mira que t'agrà l'amfosfera viciada i autèntica de la pilota...
ResponElimina