Brüno

Resulta difícil explicar la reacció que un pot tenir quan s’enfronta a una pel·lícula que li ha resultat indignant. Més quan a la butaca de darrere s'asseu un xiquet d’uns set o vuit anys esglaiat de veure tot allò que a l’escola li aconsellen retardar una miqueta, escenes de sexe explícit i consoladors en forma de bicicleta, per exemple. Sempre li quedarà sa mare, que segurament no voldrà assumir que s’ha equivocat de sala o que no ha llegit bé el cartellet de no recomendado para menores de 18 años. Patètic. Però en qualsevol cas, real. Brüno és un cúmul de despropòsits. Tanmateix quan acaba el seu serial d’escenes crues i suposadament crítiques, un no pot aturar la imperiosa necessitat de parlar-ne, ni que siga per desfogar-se o dir que la pel·lícula no li ha fet ni puta gràcia. I això que el xiquet se’n reia...

Salt 3.0

M’he pres la molèstia de comprovar algunes de les qüestions lingüístiques que sobre el programa Salt 3.0 m’havia comentat una companya i sí, no només són certes sinó que també són indignants, per no dir patètiques. Van a per totes!. Ara resulta que disposem del programa de traducció més complet de l’esfera informàtica, un programa capaç de traduir orxata amb fartons per horchata con comilones; un autèntic espai d’erudició i ciència filològica reclam d’administratius i sangoneres del sistema que no es paren a pensar en les indolències que cometen quan treballen, com aquells d’un ajuntament anònim que en el futur cartell de festes escriviren El cant del boig i Ulls de Bruixot en comptes d’El canto del loco i Ojos de Brujo; o fins i tot, Isabel Pantonxa, en referència a la coneguda coplista andalusa. Encara com hi hagué algun il·luminat que els va parar els peus. Perquè al pas que anaven, qui sap si d’ací a un temps començarien a retocar vocables i topònims susceptibles de ser traduïts en nom del bilingüisme ben entés i el valencianisme més recalcitrant. Així que no us sorprengueu, estimats companys, si en un futur no massa llunyà us trobeu amb estranys girs lingüístics en la cartografia valenciana o en les entrades d’un vocabulari. No seria d’estranyar, ja que ens posem, que pobles com Cuchara (Cullera), Cadira (Silla), Vaso de Semen (Godelleta), Vaso de ella (Godella), Demasiados Rojos (Massarojos) o Demasiada Nariz (Massanassa) començaren a fer acte d’aparició o que també peixos tan arrelats a les nostres costes com el llobarro passaren a dir-se joagrane. Per no nomenar-ne altres disciplines més delicades, com ara la de les malalties. Què em digueu de la pallola... Ai mare!

Juliol i el Tour

No hi ha dubte que l’esdeveniment més popular del mes de juliol, a banda és clar de San Fermín i les respectives festes locals i comarcals, és el Tour de França, una espècie de corriol amb rodes que cada vesprada substitueix els també populars i tradicionals documentals d’animals i excursionistes amb motxilla. Una pena, però també un encert. Aquesta carrera duu encastada anys i panys a la nostra rutina, just en acabant de dinar, quan molts ens disposem a prendre café i esperem amb impaciència que Jordi Hurtado, el sempitern presentador de Saber y Ganar, deixe de donar-nos la llanda. El Tour és una referència obligada a les vesprades de juliol, un descans absolut que també ens demostra que hi ha rituals socioculturals capaços de mantenir l'atenció malgrat que ens entre la son i l’etapa siga plana i avorrida, perquè sempre ens quedarà el paisatge!. A més, enguany ha passat per Barcelona, tot un colp simbòlic sobre el qual la Volta a Espanya hauria de reflexionar. Les coses com siguen...

Banderes blaves: veritats i mentides

És una realitat que la salut de les nostres platges i la posterior adjudicació de l’enganyosa bandera blava se sol mesurar en funció de la qualitat de l’aigua, l’accessibilitat (del cotxe), el nombre de dutxes, l’equip de socorristes i els serveis que n’ofereix al visitant. Ara bé, no ens deuria preocupar massa que algunes no en tingueren, de bandera blava. Perquè ben mirat pot resultar una benedicció: menys publicitat, menys turistes, més tranquil·litat. Jo no diré quina és la platja que tinc ara mateix en el cap, però és una a la qual s’arriba encara per camins de camp i per muntanyes de dunes i baladre, que està més o menys concorreguda els caps de setmana i que presenta un ambient solitari i desemparat la resta dels dies del calendari estival. Una platja que presenta altres símptomes de bona salut com ara el bany reposat cap a les vuit de la vesprada i la recollida sistemàtica de carranquets, tellines i més mol·luscos cada vegada que es furga en la seua sorra. Un paradís on els pescadors de canya es deixen dur per la foscor de la nit i la gent vella, i no tan vella, encara llança el rall per tal d’atrapar algun dels peixos que neden per la voreta de la mar: llobarros, corballs, palometes. Un espai a conservar on els estels es mouen sense por a ser cegats pels llums dels apartaments de trenta altures, i la salut mediambiental es calibra per alguna cosa més que els restaurants de fregitel·la i les pistes de volei o futbet que s’acumulen per les platges dels voltants. Un refugi de pau, en definitiva. O també una sort segons es mire. Perquè qui vol, en realitat, la bandera blava?

El vocabulari que no hem de perdre(II)

Seguint amb la sèrie de termes típicament valencians encetada fa una setmana, i com a mostra de la meua inclinació al populisme i a la recerca incansable de la vostra atenció, us adjunte una altra llista d’expressions tradicionals referides als excessos que durant l’estiu, i durant el que no és estiu també, se solen produir amb l’alcohol i derivats. Són les següents: bufa, carxofa, castanya, ceba, esclafit, esmerla, gat, mona, perolà, pet, pepa, pítima, sèpia, trompa, trufa, xufa... I com que açò de les paraules és quelcom així com els cubates mesclats amb tònica o fanta llima, millor si es combinen també amb verbs o altres substantius, per allò que en solitari poden resultar excessivament potents o mancades de dolçor: dur un pet com una destral, tenir el cap com un perol de grills, pegar-li al mam, pillar una bona xufa, tenir eixides de coet borratxo, portar una carxofa de por, agafar un pet com un cadirer, anar pipat, tort o mamat; anar calent d’orelles; estar torrat, perdre l'oremus, anar a la vela. En definitiva, moltes maneres de dir que, en efecte, l’alcohol escalfa alguna cosa més que el piu. Si més no, també la llengua. Així que si coneixeu algun vocable més per a la llista, ja sabeu. Només cal recordar el crit de guerra que heu llançat alguna vegada mentre us trobaveu immersos en una nit històrica. Vinga, endavant i bon estiu!.

Un senyal de prohibit anar pet

La xufa de València és denominació d'origen!