Aquest escrit arriba amb uns dies de retard. Dissabte se celebrà Sant Antoni a Sagunt i com són poques les vegades que el meu poble m’ofereix l’oportunitat de dedicar-li unes línies d’agraïment, doncs ací estic per refrenar-les. Hi hagueren tallers de dimonis, hi hagué benedicció d’animals, hi hagué un correfoc, hi hagué una immensa foguera al bell mig de la plaça major, hi hagué un concert i per sobre de tot, hi hagué gent, gent diversa, gent del poble i del país que en cap moment estranyava el fet que uns quants anònims conscienciats muntaren una festa capaç d’animar la monotonia i de rememorar costums ben oblidats. I si no que li ho pregunten al foc, protagonista indiscutible d’una jornada que acabà amb les llonganisses i les botifarres torrades per concloure el festival. Olé!
Sant Antoni a Sagunt pinta interessant. A Sant Cugat també el van celebrar aquest diumenge i es limiten a fer una passejada amb animals fins a l'església, on el capellà del poble els beneix a tots. Una mica aborrit!
ResponEliminaAra recorde una xerrada amb tu, Arnau i altres a un bar de la moreria que ja es tancat. Aleshores teniem en ment el que passà aquest dissabte a Sagunt. tal volta deuria haver cregut amb mes força en el meu poble, no se si he perdut temps o el moment adecuat es ara. Però em resulten molt gratificants les teues paraules, perque donen sentit als meus esforços.
ResponEliminasalutacions estimat company.
No podeu imaginar-vos lo feliç que em fan sentir les paraules de Sergi... Felicitat i enyorança i orgull de que el poble al qual pertany, i al què massa vegades m'he descregut, em dóne una lliçó de treball, persistència i esperit. Gràcies Jesús! Gràcies Sergi! Gràcies Sagunt!
ResponEliminaEndavant!!!!