Segons comenten, hi hagué un temps no massa llunyà en què els prostíbuls s’identificaven per tenir una cadireta de boga a la porta. Si la cadireta no hi estava, significava que la bagassa estava ocupada, que calia esperar impacient en el carrer. Si hi estava, en canvi, volia dir que el pilotari, capellà o terratinent de torn, tenia via lliure per accedir al refregó. Peccata minuta. Amb el pas dels anys, el mètode es va ruralitzar un tant i del seu espai natural, el poble, es va passar als camins de camp. Així les coses, entremig dels tarongers, ben a prop de les carreteres nacionals, resultava fàcil d’identificar algun tipus de senyal, normalment un para-sol, que indicava que sí o que no, segons la seua posició: obert o replegat. No cal explicar-ho més. Avui, sens dubte, la prostitució continua sent un drama, però ja no en té tanta, de privació. Amb els anys i els avanços, han arribat els clubs, i els sex-shops, i els comiats, i els dvd's, i els retalls de premsa, i les noves tecnologies, i tot el merder, si se’m permet l’expressió. I el que ocorre ara és que aquells xicotets records contats per vells i no tan vells, costumistes en certa mesura, només serveixen perquè gent com jo escriga entrades com aquesta. Perquè comprove, tot plegat, que la globalització tot ho esborra, fins i tot qüestions tan íntimes i tradicionals com l’antic ofici de la vida. Sexe virtual en diuen ara, entre altres bestieses. Aixi que ja sabeu, companys i companyes. No menyspreu mai la imatge d'una cadireta de les velles, qui sap el que s'amaga al seu darrere. I millor si són de boga!
Han canviat les cadiretes de boga per altres coses perque ja ningú treballa la boga. Podries fer milers de posts amb oficis que es perden... ara és més fàcil i barat comprar-se una cadira nova de plàstic que arreglar-ne una de boga! Qui l'arregla?
ResponElimina