És
curiosa la hipnosi que produeix la pluja quan cau de manera immisericorde sobre
les teulades dels pobles valencians i un seu, rendit, al seu sofà amb un llibre
entre les mans. Contrasta cruelment amb l’estampa de tots aquells que no poden
permetre’s tal luxe i pateixen i patiran els efectes dramàtics d’un fenomen meteorològic
de llarga trajectòria en aquest país d’ofrenes banals i himnes submisos i
esclaus: la gota freda, o el que hom convergeix ara a denominar dana (depressió
atmosfèrica en nivells alts). Sacseig directe i literal als ciments de tot un
poble. O la comprovació en directe i en primera persona dels límits de la
qualitat humana, que és, si més no, una manera de fer literatura o de descriure
la frustració i la fúria de tots aquells que han afrontat la solsida de les
seues cases i les seues famílies amb molta més pena que glòria, la veritat. Estat
absent. O directament incompetent. Mentides i més mentides. Cacics provincials
obtusos! I al bell mig, entre anades i vingudes a cases d’amics necessitats d’ajuda,
la lectura d’un títol fabulós, Llum de febrer d’Elisabeth Strout, potser
l’única manera vàlida de fruir en aquests dies de tragèdia i caos en què, d’altra
banda, les altes esferes tracten d’eixir reforçades amb maniobres que ningú no
ha demanat. O sí. Rei babau? Sempre hi ha qui aspira a tenir la consciència
tranquil·la a costa d’enganys i falsedats, sempre. I en aquestes, sempre va bé recordar
aquell refrany tan valencià que diu allò de les tres coses, això és, de tres
coses no t’has de fiar: del rei, del temps i de la mar. Nyas! Potser per això,
cert personatge rep el nom del preparao. Potser. Qui sap. Vergonyes colgades
sota un urbanisme cínic i depredador. El canvi climàtic, diuen què. Però en fi, al
capdavall jo l’única cosa que sé ara mateix, amb el soroll dels helicòpters de rescat com a rerefons, és que llegir em fa pensar en un món complex però millor. I que fins
i tot entre les runes, un pot trobar la bellesa i l’esperança del país que fórem
i seríem si ens deixaren en pau d’una vegada o d'una puta vegada, remarque, tot siga per allò de ser contumaç i fidel a aquest present de cumulonimbes i màquines de cosir desfetes entre el fang.
 |
| Aspecte dels núvols el dia 27 d'octubre sobre la mar de Sagunt |
 |
| Bellesa entre el desastre a l'Alcúdia el dia 1 de novembre |