Sol passar cada tant i sempre amb la discreció suficient com perquè més d’un implicat en el cas no quede en evidència. Amb el temps, fins i tot, alguns arriben a reconéixer que fou una barbaritat, que com fou possible arribar a tal punt... Però el resultat, al capdavall, sempre és el mateix, inapel·lable: la cultura popular desapareix. Aquesta vegada, la protagonista ha estat una barraca, potser una de les darreres que queden en peu per aquestes terres mediterrànies i potser també una de les darreres que patirà la hipocresia d’aquest país destructiu i meninfot que s’estima més un solar amb un alt potencial urbanístic –i especulatiu- que una mostra d’arquitectura rural valenciana. Funcionava com a restaurant, és cert, però segons sembla mantenia els elements tradicionals amb què fou construïda ara fa dos-cents anys: l’adob, les canyes i la blancor característica. I prenia el nom de La Genuïna, en ple cor de la València més bucòlica, a la pedania de Pinedo, al costat mateix de L’Albufera. Ara li toca tancar per un aspecte tècnic que fa riure en aquests temps de lleis antitabac on les terrasses proliferen i ocupen, sense cap mena de fre, places i carrers sencers: precisament per una terrassa. Quanta violència gratuïta! Tot plegat recorda, el lamentable cas del tancament de TV3, també clausurada per culpa de fútils arguments que no cal rememorar perquè al capdavall, el que importa ara i ací és esborrar del mapa el que incomoda o el que fa perdre el negoci de dubtosa credibilitat que alguns es porten entre mans. Sens dubte, el camí que li resta a La Genuïna és complicat, massa negre si es consideren els precedents de barraques anteriors. Però no impossible. Sempre ajuda, per això, fixar-se en racons no massa llunyans d’aquestes terres que han aconseguit sobreposar-se a l’esperit destructor que ens representa i ens governa. La barraca de Salvador, per exemple, al Delta de l’Ebre, funciona ara per ara com a casa rural, centre de l’ecoturisme de la zona i, fins i tot, com a estudi de gravació, allà on algunes celebritats actuals de la música popular en català, com ara Pep Botifarra, han enregistrat amb èxit els seus treballs. És un tòpic, sí, però mentre hi ha vida, hi ha esperança.
4 comentaris:
Ei, doncs no seria gens mala idea, Sergi, barallar la possibilitat d'aplegar-vos 3, 4 o 5 amics-socis inversors i la reconvertíreu en casa rural o llogar-la per a qualsevol tipus d'activitat. O fins i tot proposar-li a l'ajuntament en qüestió que adquirisca el local-terreny. De fa temps, pense que si no som nosaltres qui fem aquestes coses ningú no vindrà a salvar-nos-les. Un exemple recent: vora el 50% dels diners que es necessitaven per finançar el concert de La Gossa Sorda a Crevillent han eixit de les butxaques de gent que, com jo, es creu el que fa i el que vol, i no viu sols dels diners i beneficis econòmics. Vaig preferir invertir 200€ a fons perdut (que no tornaran mai, ni cal) per fer possible i "normal" un concert de música en valencià al meu poble, cosa habitual per les comarques centrals però anecdòtic per les del sud-sud, abans que comprar-me una càmera fotogràfica digital. Ànims i a fer tot el que es puga.
Em pense amic Xama que has anat massa lluny. Aquesta barraca és propietat d'una família les intencions de la qual no sé quines són. No crec que passe per vendre. I en qualsevol cas, per a comprar barraques estic jo ara. En qualsevol cas, el diari Levante publica avui que el negoci podrà continuar obert. No sé, pel que es veu, alguns dels que volien tancar el local tambe havien anat allí a menjar putxero o arròs amb fesols i naps. Molt fort. I a la vegada molt trist
Aquestes són les notícies publicades per Levante. En primer lloc, la del tancament i en segon lloc la definitiva, on diu que el negoci no tancarà:
http://www.levante-emv.com/valencia/2011/10/11/terraza-ilegal-genuina-obliga-cerrar-barraca-pinedo/847196.html
http://www.levante-emv.com/valencia/2011/10/12/ayuntamiento-permitira-continuar-genuina-legaliza-obras-licencia/847496.html?pCom=2#EnlaceComentarios
ei, company i estimat amic...per què no fas una entrada (a l'estil de Migueli o Ballesteros...) referent als costums "futboleros" i als costums dels "hooligans" (evidentment, quan tornem del nostre idíl·lic i romàntic viatge "pelotero" a terres culés... seria ben interessant, excol·lega del Baix Segura. Podries parlar de cerveses, banderes, bufandes, quilòmetres, despeses econòmiques, trucades de telèfons...vaja, de tot allò que envolta a un supporter els dies de partit ( i badat) quan ha de fer un TOUR per a veure el seu equip...
UNGLES FCB ON TOUR...
Publica un comentari a l'entrada