dilluns, 11 de juliol del 2011

Insectes comuns dels Països Catalans (IV): Formigues i papa-sastres

Ja posats en aquestes estadístiques de Google segons les quals les meues entrades dedicades als insectes dels Països Catalans s’hi troben entre les més visitades pels meus estimats lectors, n’escric avui una altra que en certa mesura conjuga a la perfecció amb la temàtica principal d’aquest espai: els costums, en aquest cas els costums i els hàbits d’uns insectes que, d’un temps ençà, es passegen per ma casa amb total impunitat, formigues i també allò que en castellà se’n diu vulgarment cortapichas, papa-sastres en català. A hores d’ara, de fet, la meua cuina representa per a les formigues el mateix que un Mac Donalds per als adolescents de quinze anys, un autèntic reguerol d’himenòpters que ja ha colonitzat l’armari del sucre i la mel, i també ha fet seu el rebost de les fruites seques, això sense comptar amb unes xicotetes, i de moment controlades, incursions per la panera i altres habitacles certament captivadors per a elles, les fonts de fruita per exemple. En resum, uns insectes difícils d’eliminar que en res es pareixen a les ratolines caragoleres que, de tant en tant, també penetren per les cases. Ni val granera en mà ni tampoc una lluita acarnissada amb la sabata o altres instruments de tall tradicional. No. Les formigues són més sofisticades, més o menys com els votants del partit popular, si se’m permet la comparança. I reclamen noves tecnologies, trampes d’extermini amb dosis verinoses i fumigacions indiscriminades amb líquids radioactius. Uns insectes àvids d’alimentar a la reina mare que actuen en grups nombrosíssims i que mai no discuteixen amb altres grups també ben nombrosos i sens dubte, situats a dalt del tot de la piràmide del poder: les fastigoses panderoles, potser els artròpodes primitius més consolidats entre la fauna comuna dels nostres habitatges que, sens dubte, ens recorden la nostra vulnerabilitat com a habitants d’aquestes terres. Indestructibles!

6 comentaris:

Arnau Boix i Pla ha dit...

Eeecs...!!

Secretari ha dit...

Per cert, m'informen d'un remei cassolà que fa desaparéixer les formigues: les fulles de llorer!!

ivaxavi ha dit...

Molt bò el costumari
amic Secretari-

Josep ha dit...

Ni idea que es deien papa-sastres. Ja he aprés alguna cosa hui!

Ernest ha dit...

Hola Sergi,
He descobert el teu bloc fa unes setmanes i m'agrada molt. Jo vaig crear-ne un al juliol i la veritat és que el teu s'assembla molt al que m'agradaria que fóra el meu.Crec que compartim algun tipus de filosofia. Te'l deixe per si vols fer-li una ulladeta: http://pelrastreestrobaelpollastre.blogspot.com.es/
Ah, per cert, crec que la foto del papa-sastres(jo no coneixia eixe nom, però sí tisoreta o "cortapichas") no és tal. Crec que això és un "peixet de plata", que és molt paregut però menja cola i altres porqueries i sol anar entre les pàgines dels llibres i pels marcs de les portes.
Salut i llarga vida al costumari.
Ernest.

jes ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.