Açò del meninfotisme i la coentor és com aquelles pel·lícules teòricament de por que enfrontaven els monstres més rendibles del panorama cinematogràfic, com ara aquella tan famosa de Freddy contra Jason. La diferència, tanmateix, és que al País Valencià no es tracta d’una pel·lícula de Hollywood ni tampoc d’un dels costums més arrelats d’aquestes terres, com he escrit algunes voltes; sinó més aviat al contrari: és una conducta i/o un codi ètic que cal acatar quan s’entra des de Vinaròs i s’arriba fins al més enllà; una autèntica bíblia que lluny d’enfrontar-se com els vells monstres del terror, s’hi complementa i ofereix situacions tan patètiques com la d’un conseller de l’actual gabinet valencià que, atents al bram, assegura que la paralització del pla d’El Cabanyal per part del Ministeri de Cultura és la major agressió que hem patit els valencians des de l’abolició dels furs al 1707. Quasi res porta el diari. Estem fatal.dilluns, 1 de febrer del 2010
Meninfotisme vs coentor
Açò del meninfotisme i la coentor és com aquelles pel·lícules teòricament de por que enfrontaven els monstres més rendibles del panorama cinematogràfic, com ara aquella tan famosa de Freddy contra Jason. La diferència, tanmateix, és que al País Valencià no es tracta d’una pel·lícula de Hollywood ni tampoc d’un dels costums més arrelats d’aquestes terres, com he escrit algunes voltes; sinó més aviat al contrari: és una conducta i/o un codi ètic que cal acatar quan s’entra des de Vinaròs i s’arriba fins al més enllà; una autèntica bíblia que lluny d’enfrontar-se com els vells monstres del terror, s’hi complementa i ofereix situacions tan patètiques com la d’un conseller de l’actual gabinet valencià que, atents al bram, assegura que la paralització del pla d’El Cabanyal per part del Ministeri de Cultura és la major agressió que hem patit els valencians des de l’abolició dels furs al 1707. Quasi res porta el diari. Estem fatal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Secretari
- Secretari
- Sagunt, País Valencià
- La gran majoria dels escrits d'aquest blog giraran al voltant del poble en la seua màxima expressió, entre aquell conservador de costums i tradicions i aquell altre disposat a deixar-se dur per les pedres del camí, gent en definitiva tocada i farcida d’experiències múltiples. És un espai de reflexió que naix de la realitat dels nostres carrers i la vitalitat minvada del nostre benvolgut entorn, la Mediterrània, les cases de teules i els esperits més dispars, de la gent honrada, treballadora, submisa, innocent i fins i tot de la cruel; de tots aquells que en algun moment donat de la seua rutina diària han percebut les actituds i els sentiments malsans que el proïsme ens sol vendre per costum: la falsedat i la hipocresia, els autèntics danys d'aquesta terra.
8 comentaris:
I el paio es queda tant ample! Ho vaig llegir l'altre dia al diari i flipava!
Sí sí, però és que quedar-se més ample que llarg també és una de les característiques d'aquesta gentola!
Mare meua quin poc trellat... M'apropie de l'incendiària expressió del Perdiguer. A que li cale foc al senyor Blasco?
Jo també recuperaria un comentari mític del Perdiguer, un que feia referència a un Kalashnikov...
No sé jo si hauré de tornar a demanar calma en els vostres comentaris. Sempre que escric sobre el magnífics costums dels nostres representants, note certa radicalitat...
Quèeeeeeeeeeeeeeee??????
"des de Vinaròs i s'arriba fins al més enllà..."
Has utilitzat una expressió, buida de significat, per no esmentar l'estimada comarca... Nooooooooooooo, això sí que no.
La radicalitat, secretari, estàs fomentant-la.Rectifica, SECRETARI.
SABEM ON VIUS I ON TREBALLES
Què dius mante?
HOLA,SOY AURORA.AIGUAPELMIG ME DICE QUE NO ESTOY INVITADA A ENTRAR.
RAMON,SI LEES ESTO,¿PODRIAS DARME UNA EXPLICACION?
Publica un comentari a l'entrada