CANDELA ROOTS, Hungry

En el capítol de les sorpreses musicals en valencià, sí que m’agradaria destacar el descobriment d’un grup de reggae anomenat Candela Roots que amb el seu darrer treball Hungry demostra que el català avança cap a la normalitat i es consolida en estils allunyats de la protesta permanent i l’exaltació contínua dels Països Catalans. El fenomen, però, no és nou. D’un temps ençà, més o menys des de la dissolució d’Obrint Pas, la música en la nostra llengua ha anat establint posicions i guanyant adeptes des de la naturalitat. I, millor encara, des de la qualitat, independentment de l’idioma de les lletres. I això és bo, ja ho crec que ho és. Perquè hi hagué un temps que aquells que optàvem per la militància lingüística només arribàvem a escoltar consignes a favor de la independència, missatges ben sabuts que de tant de ser repetits en els concerts esgotaven i es convertien en un absolut avorriment. Per sort, ara hi ha un poc de tot. Perquè Candela Roots és només un exemple, però fet i fet és un exemple magnífic, comandat per una veu ferma i experimentada que en els escassos vint minuts que dura el treball abans referit, es consagra com un grup a tenir en compte en l’actual panorama musical. Bé, mot bé, xe. Genial, diria jo. 

Platja

És l’antiga historieta. I, sovint, obeeix a causes meteorològiques, cas per exemple d’una gota freda. No per això, s’ha de callar. Perquè fet i fet, és indignant i, com és natural, hi ha gent afectada que reclama solucions. Es tracta d’una platja molt particular, antany una platja deixada, de pedres i bruta, però verge, al cap i a la fi. Paradís dels pescadors, que simplement accepten, o acceptaven, la seua fesomia. Una platja incòmoda i amb goles sense depuradores que fins fa relativament poc era un dels darrers refugis valencians lliures dels especuladors del terreny. Però de sobte, hi arribaren, com sempre, sense escrúpols, amb tot el seu mostrari de plànols fabulosos sense cap relació amb la realitat, amb promocions urbanístiques abellidores. Paradís de la mediterrània. I piscines, i bulevards. I tot. Amb un ajuntament genuflex i corroït per la desesperació que veia irrenunciable el projecte pel benefici que comportava, tot plegat per la treva econòmica que li ocasionava la transformació del seu litoral... I així fins que el temps reordena el tauler. I reclama allò que li fou manllevat. Desastre assegurat. Solucions que, després de tot, només accepten la fugida cap endavant. Més inversió, més mesures d’artifici, més alteracions, reparacions del passeig marítim. Esculleres! Fins que no quede res, fins que tot l’entorn esdevinga una simple postal de l'estiu esplendorós i no el conega ni la mare que el va parir. Però els turistes no vénen per l'hivern. Una llàstima que no comproven la seua aportació a l'economia local.

Vaiana, Disney i el porno

Moana, una actriu porno italiana

Molt bonica i interessant la confusió generada pel nom original de l’última pel·lícula de Disney que s’estrena aquest Nadal: Moana, sobretot en dos països d’arrels mediterrànies com ara Espanya i Itàlia que han hagut de canviar-li el nom per evitar polèmiques en un cas i més d’un escàndol en un altre. Perquè una cosa és el país de la pell de brau, on Moana, pel que es veu, remet al nom d’un perfum registrat per un establiment. Una qüestió legal. I una altra, ai, és el país del papa, on allò que en maorí significa oceà o gran extensió d’aigua, allí pren la forma d’una antiga reina del porno que durant un temps va desplaçar de l’estrellat més picant a la gran Cicciolina. Pensem, per això, en el glamour dels italians, molt més acusat que els dels espanyols, tot siga dit de pas, ja que segons pareix, el nom artístic de Moana, no està pres de l’anglés moan, que significa gemec, sinó efectivament del maorí, amb el significat abans apuntat, molt poètic i metafòric segons es mire, ‘el racó més profund de la mar’, això és, el racó més profund d’un actriu que va morir just quan es trobava en el moment més alt de la seua carrera, consolidada en l’imperi pornogràfic i amb un cos natural i transparent que era capaç de competir amb les siliconades i prestigioses actrius de Califòrnia. Una història tràgica, la seua. Morta l’any 1994 com a conseqüència d’un càncer de fetge, resulta ara curiós que siga una pel·lícula d’animació la que ressucite el seu legat, tot i que segons pareix cap responsable de l’empresa Disney Itàlia ha donat cap explicació sobre les raons del canvi de títol. De vegades, sobren, aquesta és la realitat. Però benvinguda siga la revelació de tal història. Un al·licient, sens dubte, per a vore una pel·lícula que es dirà Vaiana i Oceania en aquests dos països sud-europeus on res no passa per casualitat. Sempre a l'avantguarda!

A Espanya, Moana ha passat a dir-se Vaiana