 |
| La pilota formava part de la quotidianitat del poble |
Acostumada a viure
entre falses promeses i mitges veritats, la pilota valenciana és un d’aquells
jocs populars que es debat avui entre sobreviure com un fòssil o morir amb la
dignitat que li correspon per ser símbol d’un poble. Un esport clarament
amenaçat, amb avanços preocupants en un camp que sempre li ha decebut i del qual
no es pot esperar res a canvi: el polític, allà on es refugien macabres personatges amb ulleres i corbata que sota l’aparença d’aficionats a la pilota
tan sols aconsegueixen marejar al personal, tot plegat aprofitar la qüestió per
a figurar i passar a la història com el qui més va cooperar en la seua difusió,
éssers que es creuen imprescindibles i super amics de lo genuïnament valencià, cas de Serafín Castellano, l’exemple més
palmari de tot aquest teatre institucional. Sí, certament. Tanmateix, si la
pilota encara batega es deu, en gran part, a un altre tipus de gent, gent anònima
i discreta, que fuig de la faràndula electoral, compromesa amb la tradició i
els secrets d’aquest joc, que el fomenta des del silenci i el respecta profundament
pel solatge cultural i antropològic que li ha atorgat el temps. Sens dubte, l’exposició
Faixa roja, faixa blava, la pilota
valenciana, que des del mes de novembre es mostra al Museu Valencià d’Etnologia,
ret un homenatge a l’autenticitat de la pilota, a tots aquells que l’han elevada
a la categoria d’art popular, una mostra tendra i completa dels aspectes que
han fet d’aquesta pràctica esportiva un joc entranyablement valencià, pur
detallisme del que era i és, avui, capaç de resistir, de moment,
els avatars del present més descoratjador i més global. Al seu dedins hi ha
imatges d’un marcat valor col·lectiu, arrelades a la terra que li dóna el cognom,
valenciana. També hi ha explicacions
diverses sobre els rituals del joc i els seus elements més definitoris: el
material per a protegir-se les mans, el procés d’elaboració d’una pilota de
vaqueta, les normes, la quotidianitat que es desprén del públic aficionat... Al
bell mig de l’exposició se situa, alhora, un enorme panell amb imatges dels més gran
pilotaris de cadascuna de les modalitats de joc. I encara que el Genovés és el
mite al voltant del qual pareixen girar tots els passos de la història recent
de la pilota, també hi tenen cabuda molts altres que han contribuït a engrandir-la
i dignificar-la. La pilota valenciana, no
obstant això, no viu de mites i tampoc de la benevolència política del moment. Faria
bé, per tot, de reprendre el camí decidit que sempre ha dibuixat, amb el risc
incorporat que comporta conviure entremig de la incertesa i el materialisme
actuals, posant en valor els trets més característics de la gent que l’estima:
l’honestedat, la noblesa i la independència.
Faixa roja, faixa blava, la pilota valenciana,
es podrà veure fins
al març. Una bona ocasió per a comprovar tot el que ací s’ha escrit. A València,
al Museu d’Etnologia, joia del costumisme ben entés. Paga la pena.
