Altres assumptes...

divendres, 24 d’abril del 2020

Coronavirus. Capítol 41: '25 d'abril'

Un dels avantatges principals de romandre a casa confinat i amb tot el dia per davant és que, d’alguna manera o altra, xiquets al marge, un pot fer el que li done la real gana. I encara que no siga molt normatiu ni políticament correcte dir-ho així, és una gran veritat. Ni més ni menys que fer el que a un li done la real gana! Perquè sí. I prou. Així que com demà és 25 d’abril i, en conseqüència, també és el dia de les llibertats nacionals del País Valencià, doncs jo he decidit agafar-me vint-i-quatre hores de festa i no escriure ni una sola línia d’aquest dietari. Sense més explicació. Però no patiu, que us deixaré faena, si no per a vosaltres, que també, sí per als més menuts de la casa. I m’explique: com que el curs escolar continua en marxa, d’aquella manera però hi continua, ja fa uns dies que he fet ús d’això que en diuen ferramenta TIC, en concret d’un joc anomenat Kahoot. Sí, com aquells exercicis de comprensió lectora de tota la vida però virtual i amb musiqueta de fons. I de tema lliure. O en tot cas del tema que trie aquell que el confecciona, que he sigut jo, és clar, perquè qui si no havia de fer un Kahoot que portara com a títol ‘Del 9 d’octubre al 25 d’abril, dos diades per a sentir-se valencians’? Qui? Doncs això mateix. Un còctel identitari on es barregen tota mena de fotografies i també algun que altre vídeo dels que es troben fàcilment per Internet. I evidentment, aquella cançó del grup Al tall que portava com a títol ‘Romanç de cec’. Així que ja sabeu. Jugueu si us ve de gust. Perquè la resta, és a dir, la diada en si, és pur romanticisme. Algú em digué una vegada que celebrar el 25 d’abril en aquestes latituds, amb tot el que això comporta, era un acte de resistència, quelcom així com un gest revolucionari davant una tessitura tremendament adversa. I jo estic d’acord. Per desgràcia, aquest és un país assimilat de cap a cap que va camí de convertir-se, si no ho ha fet ja, en una sucursal mediterrània o en un raconet de sol y playa. Que té una llengua pròpia? Tant fa! Amb identitat? Identitat, l’espanyola! Tanmateix, la remor persistirà. I ací estarem alguns per a contar-ho. Resistir ja és vèncer, deia Joan Fuster, cosa amb la qual també estic molt d’acord...

Ací el Kahoot:
https://play.kahoot.it/v2/?quizId=7e57572d-23e5-4400-89fe-ccce9f4e2b39

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada