Altres assumptes...

diumenge, 3 de juny del 2012

Furgadents

Furgandents dels anys seixanta preparats
per a menjar esclata-sangs
Partint de la base que la idea dels furgadents reciclables és fastigosa, sí que convindria aclarir que el costum ha existit i que, d’alguna manera o altra, continua existint. Evidentment, no es tracta de compartir tal producte, -no penseu malament!-, però sí de reutilitzar-lo, com si així es retera homenatge als homes rudes d’aquestes contrades la imatge més poderosa dels quals és aquella on apareixen amb un furgadents entre les dents. Un bon aliat per evitar caure en la temptació d’encendre’s un cigarret, després de tot. I ben mirat, també, un bon estri per assaborir un dels aperitius més abellidors d’entre tots els que se serveixen per aquest racó de la Mediterrània, els caragols. Això per no parlar de les olives, fidels companyes de les barres de bar. Avui, tan fins i moderns que s’han tornat alguns, pareix que els furgadents formen part d’una vella relíquia només apta per als pobletans, però en qualsevol cas aquests palets allargats de fusta, plans o redons, continuen sent efectius, si de cas un dels detalls més característics dels antics bars populars, aquells on acudeixen encara els senyors de got i ganivet a esmorzar i fer-se el café, la copeta i qui sap si alguna cosa més. Llàstima, per tot, que hagen desaparegut ja les antigues escopideres, allà on els més afectats per la congestió i la ingesta de licors variats, dipositaven els seus escatològics gargalls. Costums d’abans, en qualsevol cas. Costums que, ara per ara, es veuen plasmats en els furgadents, l’únic supervivent d’una època on els bars encara eren bars i no passarel·les de moda amb parcs infantils de dubtosa utilitat pedagògica. Quanta mediocritat!

5 comentaris:

  1. Encara tinc la imatge de l'obrer eixint del bar amb el furgadents a l'orella, de l'home que agranava els carrers del Cabanyal agafant-n'he grapats i guardant-los a la butxaca de la camisa verda. I aquells iaios apurant el caliquenyo amb un furgadents atravesant la ¨txusta¨...quants records retinguts a la memória. Gràcies Sergi per l'entrada!

    El Perdiguer

    ResponElimina
  2. Posats a donar idees i imatges fastigoses, no m'imagine a algú traguent-se un tros de carn d'entre les dents amb un furgadents d'aquestos. Encara que útils per a punxar olives i demés tapes populars, són massa de disseny per a complir el paper fonamental pel que els fan servir la majoria: raspall de dents rústic... Puaj!

    ResponElimina
  3. Els furgadents són també font d'inspiració. Jo recorde que una vegada, quan teníem quinze anys i ens n'anàvem de pasqua, paràrem a Mercadona a comprar furgadents. No em preguntes per què, però així fou.

    ResponElimina
  4. La meva mare (seguidora del teu blog i propietaria dels suposats furgadents de la foto) em diu que no són furgadents,sinó que són "palillos". Crec que els furgadents sempre han estat d'un sol ús!

    ResponElimina
  5. Xesco, crec que ta mare deuria aclarir en aquest blog la diferència entre furgadents i "palillos". Així quedaria clar de totes totes que el reciclatge d'aquests objectes només forma part de la literatura i no de la realitat. D'altra banda, qui li anava a dir a ta mare que aquelles relíquies que teniu allà dalt serien protagonistes algun dia per aquests mons d'internet.

    ResponElimina